Plovisqueja,
 |
per a tu
ja s'ha fet un costum,
no et mulla la fina pluja,
si sabessis...
si sabessis
que aquest plugim
al meu cor es un diluvi,
però no..
no et donaré el gust,
que el diluvi
que esberla el meu cor,
es converteixi
també en costum,
intentaré
per enèsima vegada,
tapar la riuada del cor
amb l'amor,
i se que perdré la partida
per enèsima vegada,
perquè tu
ja no ets aqui,
I es per això,
que lliscant
sota el pluja,
t'he dit adéu.
