El cor no vol veure a ull nu
el tel que esborrona la pell
a trenc d’alba. Pastura blava.
Sobtat i proper ressona el tro
d’uns versos de lluïssor efímera,
tristos. Galtes avall assecant
pastures i trist regalima el cor.
Es desfà el tel, s’ennuvola alba.
Imatge: Autorretrato de Jean Cocteau con letra manuscrita de Paul Valéry,
datado en octubre de 1924.
