No és tard,
és la tardor,
és la tardor,
cau d'hora el sol,
tinc fred,
m'aixeco a fer-me un te,
obro la capseta,
l'olor que desprèn
em trasllada a tu,
als tants i tants
que n'havíem pres;
Eren els anys 70
quan encara
no s'havia posat de moda,
i menys, el teu,
el que m'ha portat a tu,
al teu aroma,
de te de préssec amb canyella;
Daurat el paisatge,
daurat el record,
em prenc el te
empassant-me lentament,
en cada glop,
una miqueta de tu.
imatge de la xarxa