dissabte, 4 de juny del 2016

S21 M/C 03062016


































             Els camins vitals filen prim,
             tota preparació és estèril,
             cal ser l'agulla i deixar
             que el fil transparent ens toqui
             i cusi l'inesperat dels moments.
             Sense fressa ni presa, tossut,
             embasta els camins, és llavors
             que et trobes amb el cor brodat,
             sense temps ni manilles.
             És com el vestit fet a mida,
             amb la il·lusionada paciència
             de l'estrena: per ser nuvis del
             ball dels morts que tot ho veuen,
             on una  mà propera refà els camins
             que semblaven ressecs i estèrils.



Imatge: Àngela Clos (LaveudelLariM)