dimecres, 24 de setembre del 2014

556 LL/E





I llegia:

“Costumbre antigua de príncipes,
Tener cerca de si,
Locos para su entretenimiento.
Quizás permisión de Dios,
Para que si los recuerdos
No les dijeran las verdades,
Se las digan los locos
Para su advertimiento
Y para confesión de los otros”

(Francisco de Quevedo.)


Envoltats per satèl·lits
Amb varetes de lluentons
Somriures de minut apagats,
Amagant tristes fal·làcies.

Ressona el  tic tac, un somriure
obrint-se camins, un segon
on la follia vola, lluentons,
Esclat de certeses; Veritats.

imatge:www.creativosonline.org