857/

 Se’t mullen els dits que xops
 volen ser pintors de paraules,
 parla la punta d’un pinzell que
 escabellat agrumolla els colors.
 Carbons cabrons, fets punxa
 d’espines, es claven als dits,
 la sang fa el camí de la mina.
 -I quin color, el carbó cabró.
 S’ha pintat de fosc el dia, i els
 dits s’aferren a la tija, dolor.
 A ulls clucs xucles les degotades,
 el gust de cotó fluix, fa llengotes
 al pinzell, s'acoloreixen els mots.

Imatge de la xarxa