dimecres, 29 d’abril del 2015

845






El dia s’obre al cos, a palp lent,
no seria dia si així no ho fes.
Els ulls mauren els cabells
amb la lentitud dolça i espessa
dels qui se saben encara clucs
desvetllats per la nova carícia.
Els dits es fan amos de la claror
al cos ara penitent, albirant camí.
Peus, mans, ulls, boca..., el cos
ara es banya de tu, del teu tu...
I de nou veus insòlitament, que
el cos s’obre al dia, a palp lent.

Imatge: de la xarxa