dissabte, 31 de maig del 2014

356







     Dits agosarats en l’univers dels llençols,
     flames tàctils d’espirals concèntriques
     es perden en les retines endinsades
     i en els replecs xops dels llavis encalçats.



imatge:artistasdelatierra.blogspot.com

divendres, 30 de maig del 2014

386

                                                                                


Fa fred.
I m’has vestit
amb la pell
del desig.


imatge:ruymaroc.worpres.com


385





  Ets font
  i
  tinc set
  i
  beuré
  del teu cos,
  i
  versaré
  de dins a fora,
  i
  vessarem
  carícies.
  
  Amarats
  llavis versats,
  en gotes
  de comunió,
  ens xoparem
  a dits
  de cels
  oberts,
  fonent
  sals,
  apaivagant
  la set,

  Ets font
  i
  tinc set,
  i
  soc amb tu,
  i
  esculpim
  besades,
  i
  salem cossos
  assecant 
  el desig.




imatge:info.abril.com.br



dijous, 29 de maig del 2014

383




Ets font
i
tinc set,
i
beuré
del teu plor,
i
versaré
de fora endins,
i
vessarem 
paraules.

Amarats:
versos, alens,
riu
d’acompanyament,
fonent
sals,
sense empassar-nos
cap vers.

Ets font
i
tinc set,
i
esculpirem
paraules,
i
salarem
llàgrimes
eixugant
dolor(s).



imatge:parroquiamagdalena.es

dimecres, 28 de maig del 2014

384

Des de l’observatori irònic,
de xerrameca amb les neurones.





Contemplant
la primavera
L’aranya
puja i baixa,

Amb pessigolleig
es balanceja
Vestida de nit
a ple sol,

Va filant
la teranyina
puja i baixa,
puja i baixa,

de bells
colors
irisada,
ara que li
toca el sol,

puja i baixa
puja i baixa
per poder
atrapar
un bon àpat,
ha de tindre-ho
tot apunt.

Contemplo jo
la primavera
i l’aranya,
Tot es mou,
Tot es color
Tot es vida,
I l’aranya
que no perd
el compàs,
puja i baixa
puja i baixa,
l’àpat caurà?.

imatge:lacomunidadelpais.com





dimarts, 27 de maig del 2014

"Inlucidacordura" Minirelat





Se la oyó gritar, ¡¡¡malditos mis muertos!!! ¡¡¡malditos mis muertos!!!

Resonaron sus palabras en la pequeña plaza del pueblo; enjuta, desaliñada, con el juicio perdido, miraba al cielo extendiendo su manos como queriéndolo alcanzar, repitiendo las mismas palabras a diario una y otra vez, desde hacia años.

En sus momentos de lúcida (in)cordura relataba y relataba sin tregua a quien la quería escuchar, la historia de como esos muertos la habían amado y cuanto había amado ella, que había sido joven y bien amada.

Ahora en su locura (in)lúcida, se preguntaba ¿el porqué?, porqué  ella se había quedado.

Y seguía maldiciendo a sus muertos una día tras otro, en su inlucidacordura con las manos extendidas al vacío, esperando con ansia reunirse con quienes la habían amado.


imatge:kashueri.wordpres.com









382/ TB





                            Marxarem plegats
                            el dia que tu assenyalis,
                            ploraré la despulla
                            “de(l)”
                            no haver-ne sabut més,
                            fugiràs dels teus mons
                            però
                            romandràs en els jos,
                            seguirem plegats
                            per molt que t’hi esforcis.



imatge cedida per l'autor: Joseph Sela

dilluns, 26 de maig del 2014

381/TB



La boira de la impotència
ennuvola els sentits,
ennuvolats els teus,
es perden  en la boira
de la teva impotència.

imatge:amicspaola.com


341





Enriolada, la brisa juganera
es vol endur els teus petons,
sabent-la voluble al vent,
els tatues amb llavis de foc.

imatge:anildanza.com


Acròstic Liti / TB

               


         L lum d’esperança per navegar
           en la foscor dels jos, on sense rems,

 I solats, i ambivalents tripulants,
   viatgen en una nau feréstega, el

 T rastorn Bipolar. Liti, rumb  de vida
    per no perdre’s  en la boira del  mal

 I l·luminat mar, d’onades embravides
   i calmades basardes.



Imatge cedida pel seu autor en Joseph Sela.

https://www.facebook.com/pages/Josep-Maria-Sevilla/189375037794217?fref=photo

dissabte, 24 de maig del 2014

380






                         Si em deixes...
                         Si em deixes 

                         m'agradaria ser 
                         el teu mecenes
                         de sentiments,
                         només pel plaer
                         de veure el teu rostre
                         immensament feliç.





Imatge:leandrollona.worpres.com



363/TB






































                   La pell  clivellada 
                       d’abismes d’història
                       interrompuda.
                       Per cosir les tendres 
                       costures de futur,
                       no trobo bàlsam.


imatge:cesarjnavarro.wordpres.com

divendres, 23 de maig del 2014

379/TB


  Bressolen les espurnes d’avui
  la recança d’ahir adormida,
  A cor que vol, somriu l’altre jo
  a l’alba lluminosa del nou dia.

imatge:preparemonosparaelcambio.com



378



     
                  Quan cerco en la son dels llavis
                  el bes càlid de la teva aroma,
                  me n'adono del teu son etern.








Imatge:museovirtual.com

dijous, 22 de maig del 2014

377/TB





Plorar fins buidar-se,
omplir-se d’incerteses,
dels jos.
Frec a frec
de renecs aspres,
paral·lels camins
d'abruptes
anades i tornades
de la fosca a la llum.
Vivint esperances
de la no vida.





imatge:commons.wikimedia.org

dimecres, 21 de maig del 2014

375/ F/A


De puntetes,
A passets
Fluixets,
Mestratge
Fluid
De l'irrompible
Cristall
De l’amistat,
Pauses
D'apresos
Silencis,
Mirades
En mirades
Incrustades
Dolçament
Acaronades,
Trons
Apaivagats
En remors
De mans,
Paus
Endinsades
En el gest
Imperceptible,
Distància
Propera
D’on eres
El mestre.
Difícil
Tatuatge
En pell
Ara
Confosa.


Imatge:crystalcube.co.kr

dimarts, 20 de maig del 2014

374/ TB Encenallsdevida & Joan Quisapqué.

La ploma inspirada del poeta Joan Quisapqué no descansa. Gaudiu mes avall del que ha sorgit  de la lectura d’aquest poema. Gràcies Joan!


Ingràvid com ploma al vent
A mercè de sentiments,
viatger d’atemporals  cels
I a voltes
de minúsculs  inferns,
encallat a l’escullera
dels volers
a remença de nous alès,
isolat, sense equipatge,
gràvid en andanes plenes
de rostres sords,
Ingràvid com ploma al vent
A mercè de sentiments. 


Uns versets sorgits de la lectura del poema 374/TB d'Encenalls de vida. No en són una lectura ni, déume'nguard!, una ampliació o versió... Són encenalls de paraules que han brollat en la lectura esmentada... 









recull alés
per refer
les ales


i anhels
en flor


perd 
l'equipatge
en qualsevol
duana


no et cal
cap muda
ni tampoc
cap por
que no sigui teva


el viatge
és miratge
i
infantament
alhora


vols
i
voles


enlaira't
en l'aire
anhelat


lleuger
i
lliure
en els impossibles


possibles
o no
tan li fa


fort
i
feble
en la mateixa ingravidesa


malgrat els vents
malgrat tu mateix


ves
amb el bes
d'un cel net 
i clar
dins teu


també es vola a ran de terra
però cal tenir cura de les ales


l'alè
i
les plomes blaves del desig



Joan Quisapqué. 


imatge:mariafigeniam108.blogspot.com

dilluns, 19 de maig del 2014

373



          Cel de pedra
          damunt el llit,
          llossa invisible,
          peus i mans
          lligats a l’ombra.

Imatge:tallerenpiedra.wordpres.com

diumenge, 18 de maig del 2014

372/JM




                                 El teu encontre
                                 m’ha foradat l’ànima,
                                 l’apedaço avui
                                 embastant paraules.





Imatge: www.joquimivars.com

dissabte, 17 de maig del 2014

371







                    Despentina l’horitzó
                    la silueta retallada dels somnis,
                    del besllum, dits d’aigua
                    pentinen el present.





Imatge de la xarxa



divendres, 16 de maig del 2014

370 Encenallsdevida & Carles Vall.





Xerrameca amb 
les neurònes.
El 
que el cor no diu.





L’amor de debò pot dur a un enamorament permanent.

L’enamorament no sempre porta a l'amor.

Darrera la xerrameca amb les neurones en Carles Vall ens regala aquest poema. Gràcies Carles!



No hi ha fred que
no pugui retrobar
el caliu amb la teva abraçada...,
a les teves mans, tot
és primavera..., es desglaça
el cor, neix la carícia...

carles vall


369/ TB




                     Resbalan 
         tibias, 
         silenciosas,
         trepando
         el verde-azul
         iluminado
         de una 
         libertad 
         oscura.


imatge:xanelaliteraria.blogspot.es

dijous, 15 de maig del 2014

368




                Faig camí rere les meves passes
                trepitjant hàbits i costums,
                m'omplo de pensaments propers
                rellegits a temps d’aturada.



imatge:bostonadas.blogspot.es

dimecres, 14 de maig del 2014

367



Al moll dels somnis,                  
volen  amarades notes

desvetllant sentiments,

fermats,

al calaix dels records.



imatge: www.vk.com


dimarts, 13 de maig del 2014

356

   


         Tàctils 
         espirals 
         concèntriques
         es perden 
         en l'univers
         dels llençols
         agosarats.
         Les retines
         endinsades
         xopen 
         els replecs  
         salats dels
         llavis.


13/05/2014-17/04/2015
imatge:dreamstime.com





dilluns, 12 de maig del 2014

367




                       A cor galop
                       es perden
                       les paraules
                       en l’intent
                       d’escriure
                       silencis
                       enfangats al camí.
 Imatge de la xarxa