dijous, 14 d’agost del 2014

Poema imprevist







...I desprès he encès la cigarreta, com ho haguéssim fet ...aspirant el teu perfum...
Embolcallada de  la teva energia. Gràcies!


Abandonar les parpelles
Al son d’una tarda d’estiu
Evocant el teu record,
Sentir la dolça fermesa
De  les teves mans
Sobre les espatlles, suau,
Fent-me girar
Fins trobar-nos en les mirades,
Ulls que muts parlen
Fins a deturar el cor,
Els teus dits sobre els meus llavis
Aturant amb dolçor les llàgrimes,
Dolç despertar de les parpelles
Al son d’una tarda d’estiu.

imatge: Encenallsdevida Oli sobre tela (1984)

405






Ens perdem en la boira
de cossos desconeguts,
per descobrir albades
secretes
d’oceans embravits.

imatge:secretosinmortales.blogspot.com