El món camina sense aturador,
mentre, gebrat, el teu fa parada
engatant-te d’oblit,
cremant sang de collita roja.
El món vomita i sacseja
les teves arrels al fons del terrós.
Rebregats i adormits
els sarments et fan de guia
al botó prenyat d’aura,
camí d’una nova primavera.
Imatge: Viola Loreti
Segueixes obrint el llibre
i llegint en els fulls de la
memòria. Ganivet de cànto
fi talla l’esguard, i et tremolen
els dits escrivint de bell nou
el present als pàmpols estesos.
Imatge : Chema Madoz
El marc de la finestra clivellada,
i el corc es fa present a l’albada.
Amarades de rosada regalimen
les fulles resseques del retorn.
Fils de teranyines trenquen la són
i atrapant la llum s’irisen al sol.
Gira la nit, gira el dia, i el corc
segueix la seva estada gratuïta.
Imatge : JESSICA TREMP
