Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dimarts, 13 d’octubre del 2015
S47
El món camina sense aturador,
mentre, gebrat, el teu fa parada
engatant-te d’oblit,
cremant sang de collita roja.
El món vomita i sacseja
les teves arrels al fons del terrós.
Rebregats i adormits
els sarments et fan de guia
al botó prenyat d’aura,
camí d’una nova primavera.
Imatge: Viola Loreti
Etiquetes de comentaris:
Poesia
S46
Segueixes obrint el llibre
i llegint en els fulls de la
memòria. Ganivet de cànto
fi talla l’esguard, i et tremolen
els dits escrivint de bell nou
el present als pàmpols estesos.
Imatge : Chema Madoz
Etiquetes de comentaris:
Poesia
S45
El marc de la finestra clivellada,
i el corc es fa present a l’albada.
Amarades de rosada regalimen
les fulles resseques del retorn.
Fils de teranyines trenquen la són
i atrapant la llum s’irisen al sol.
Gira la nit, gira el dia, i el corc
segueix la seva estada gratuïta.
Imatge : JESSICA TREMP
Etiquetes de comentaris:
Poesia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)