La fresa
tèbia
de la
teva llengua
xiuxiueja
l’oïda,
amara
contrades
en plecs
i racons
de
coves secretes,
cobejades
i mai
explorades per tu.
imatge:karlapreciadomendoza.blogspot.com
dissabte, 12 de juliol del 2014
350.
Em sap greu
haig
de marxar,
promeses
no
sempre complertes
em diuen
que si
demà tu hi ets,
jo, he de
tornar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)