El crit sense estridències, mut,
és paraula sense tinta en l'ofec
on el tempo inconscient no té
ordre ni concert, sols ressona.
Degoter en l'onada de cada dia
l'horari és ben definit i pautat
en dolç bes manllevador d’estels
a hores fluid insomne del llit marí.
Es pot palpar mut i a contracor
el que les onades ens apropen.
Alat i efímer vola el gest proper,
gest sense tinta que sols acarona.
Imatge: Barbara Bezina "Sèrie transmutació"
