divendres, 29 de maig de 2015

867/



    Et descobreixes en el mig somriure
    mirant el en silenci, endormiscat.
    Deslliurat a les minúcies de l’ara,
    et respires, mires i remires. Es imant.
    Se’t desperta un calfred alenat
    a l’espinada, bit ben reconegut.
    T’adelites en la mirada immòbil
    que xiuxiueja el fregadís. Silenci
    d’instants que desvetlla parpelles.
    Arrelat el calfred encara en el
    mig somriure, respires la parpella
    novament adormida, elèctrica.Argos.



Imatge: Federico Erra