Et descobreixes en el mig somriure,
mirant el en silenci, endormiscat.
Deslliurat a les minúcies de l’ara,
et respires, mires i remires. Es imant.
Se’t desperta un calfred alenant
l’espinada, bit ben reconegut.
T’adelites en la mirada immòbil
que xiuxiueja el fregadís. Silenci
d’instants que desvetlla parpelles.
Arrelat el calfred encara en el
mig somriure, respires la parpella
novament adormida, elèctrica.
Imatge: Federico Erra
