Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dijous, 11 de febrer del 2016
S6/2016
La seva envestida
em fa sentir
la immensitat
de les parets
més intimes.
Imatge:Jacques Henri Lartigue
Etiquetes de comentaris:
Poesia
dilluns, 1 de febrer del 2016
S1/2016original
Lliures presoners hostes d’un vent,
d’un camí, d’un cel que ens mostra
l’infern que no volem.
Així volem i vivim,
com a hostes presoners i lliures.
Seré el teu amnèsic hoste
lliure i presoner alhora;
Em vendràs els teus lligams de vent
i em deixaré portar.
Volaré lliure per germinar dins teu.
d’un camí, d’un cel que ens mostra
l’infern que no volem.
Així volem i vivim,
com a hostes presoners i lliures.
Seré el teu amnèsic hoste
lliure i presoner alhora;
Em vendràs els teus lligams de vent
i em deixaré portar.
Volaré lliure per germinar dins teu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)