T’he vist
travessant la vida,
aquella que no volies.
A la cantonada de l’amor,
el fanal parpelleja,
t’acompanya,
llueixes radiant.
T’has aturat
pendent de travessar
el carrer de l’oblit.
El vent porta
el petó de pluja
que de lluny
has llençat.
Segur, has seguit
el teu camí,
segur de que no hi haurà oblit.
Imatge: de la xarxa.
