Audios














2 comentaris:

  1. Extraordinari poema...fa recoordar,sentir i visualitzar aquelles escoles espantoses de la meva epoca..jo en un pupitre com aquest, he conviscut amb un company amb la ma esquerra lligada amb un cordill al seient, per fer-li perđre el seu habit natural d'escriure amb la mà esquerra....increible..però cert!!!! AMI TAMBE M'AGRADARIA TORNAR AL PUPITRE VERD SABENT EL QUE ARA SE!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també el trobo extraordinari Pau, crec que tots els que hem viscut aquesta època ens hi sentim identificats i si haig de personalitzar et diré que jo també he estat una nena amb la ma esquerra lligada, i si... a mi ara també m’agradaria tornar-hi a seure amb l’experiència adquirida. Dono les gràcies al Josep Miquel Servià per l’encert i a la veu d’en Marc Bilbeny que en fa una interpretació molt acurada.
      I a tu pel passeig i el comentari...com sempre un abraçada Pau!!!

      Elimina