Àngela Clos: Poesia experimental.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia experimental.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de maig del 2016

S17 15052016

        Gaudir de la Veu del no Re(S)ol(A)mada.
                                  (I) solada
                                                  (A) ixopluc
                                                      (U) ni(C)
                                                             (A) mada
                                                           (R) auxa
                                                             (N) omé(S)
                                                                          o
                                                                     l
                                                                            (A)mada.

Imatge @ Àngela Clos, LaveudeLlarim.blogspot.com

dissabte, 2 de maig del 2015

850

Aquest vol ser un poema encadenat...

Imatge: Chema Madoz

forquilla ɐ||!nbɹoɟ

d’arròs sòɹɹɐ’p

blanc, 'ɔuɐlq

verssɹәʌ

sɹev.
v

e ɹ
s

s
ovint l’esperit es veu obligat
a deixar de ser sincer, s’entel·la
i regalima fal·làcia sorneguera:
El cos li demana un bri de pausa
on els ulls gaudeixin de la claror.
... ...
... //La finestra transparenta el blau,
//l’ocell per sort s’ha escapolit
del vidre, i refila a cor que vol(a)//:
oh l’amor... //El sofà acarona les
pells i la música ensucra l’ambient.//
L’esperit deixa de ser sincer, s’adorm
transparent, neguitós al fil de l’espera.

Imatge de la xarxa

dilluns, 6 d’octubre del 2014

564

I de sobte t’atrapen els mots, Lladre

S’obren els ulls al no saber, Lluernes

Carrusels, en filera de versos, Amors

Ballen i ballen ritmes aliens; Sentir

Empaiten d’infant la memòria Rellegir

Camins d’estranyes connexions Raons?

I de sobte, ja no et sobten els Mots

Mots, se't vesteixen els silencis. Gaudeixes!!!