Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dilluns, 1 de desembre de 2014
625/F/C/M
S'allunyen els xiulets dels sabres
en dolgudes ones esplanades.
Maresmes llunyanes apropaven
el florit silenci desconegut.
Roses sembrades, flaires d'espines,
sembrades roses, mantells de pètals.
El passeig entre capolls primerencs,
esgarrinxaren les pells de l'oblit.
Punyent record entre mars de sabres,
incompresos els mars, connectats no ploren.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)