T’arrapes inconscient al cel esquinçat
de la memòria, on els sons i els tons
sovint esdevenen estridents i foscos.
Deixes pas a la claror, silenci de color
que plàcidament t’acarona i et mima.
Camines lentament sobre el paper
amb dits amarats de silencis interns,
escrits i pautats amb la teva música.
S'allisa el blau.
de la memòria, on els sons i els tons
sovint esdevenen estridents i foscos.
Deixes pas a la claror, silenci de color
que plàcidament t’acarona i et mima.
Camines lentament sobre el paper
amb dits amarats de silencis interns,
escrits i pautats amb la teva música.
S'allisa el blau.
Imatge: Christian Schloe