dimarts, 31 de març de 2015

796/





     Em perdo en les paraules,
     fullejant el llibre de les
     rengleres que no fereixen.
     Deixo d’escoltar el fil nu
     de mots maldestres, i
     tanco les orelles, als
     ganivets oscats i rovellats,
     ara ja, de res em parlen.
     Recullo les gotes de vi,

     me'l bec, ja no crema.


Imatge: Chjema Madoz

795 De xerrameca amb les neurones






Si som valents 
fem esclatar la bombolla,
 podrem ser els amos 
del nostre temps.




Imatge: Aric Snee.

794 De xerrameca amb les neurones.




Obrim els ulls 
a l’armari dels colors, 
vestim un nou dia?.
I si plou,
 que ens mullin els colors!

Imatge: globaltouring

dilluns, 30 de març de 2015

793/





   

El llenç cau lentament 

damunt les cames ara quietes,
les mans no respiren,

i el pensament va fen el camí
ara inútil, d’esborrar tot l'escrit.

S'esfumen les hores 

en xemeneies d’imparables fums, 
cercant un cel respirable que sol, 
gira i gira,
i nosaltres som exhalació

en un cor que batega
i que no s’atura.

Es fa l’ombra 

en la immediatesa d’unes parpelles
que ballen i ballen 
en l’inconscient del blanc, ara inert.

Serà blanca 

la nova pàgina on caminaran
les cames alegres i sense demanar-ho?
bategaran les mans empeses per l’enteniment, 
encertades o no?. 
Respiraran els cossos, 
i nous colors, s’hi escriuran.

S'aglopen a la gola 

paraules que no escriuré, 
d’una entesa que serà fum al vent,
sense preguntes.
Les preguntes molesten les ànimes més profundes.

Interrogants i més interrogants

fan cua al camí de la raó d’una vida,
per fer parada damunt d’un llenç nou,

blanc i transparent, que vol ser entès.

Es refan els camins 

empesos pels vents de qualsevol contrada, 
sempre crèduls, únics, diferents,
com volves d'un foc inquiet.

Guspires engendrades no demanades.



Imatge: Christian Schad.

diumenge, 29 de març de 2015

792/



        I avui has sortit,
        i t’has assegut
        a la cantonada
        de la invisibilitat,
        aquella que et fa dolç
        el pas per damunt
        de l’herba verda
        dels vianants
        que no saben on van.
        I t’has adormit
        assegut a la cantonada
        de la invisibilitat.


Imatge:Donnadieu Rémy Photographer

dissabte, 28 de març de 2015

791/





           Una ullada de sol als ulls
                      et desperta dels silencis
                      humits. La teranyina
                      teixida de pensaments
                      es va desfent amb cada fil,
                      en cada nou raig de claror.
                      Cada tall es fa rosada
                      que s’escola tija avall,
                      dolçament al mar de llum.





Imatge: Viola Loreti

divendres, 27 de març de 2015

790/




        He tingut sort,
        has alenat
        per instants
        la foscúria.
        Ara la nit
        reposa tranquil·la
        en un silenci
        plàcid, clar, volgut.
        La teva pau,
        mà en el camí
        de llum.




Imatge: de la xarxa

789 De xerrameca amb les neurones

Dedicat a l'accident d'aviaciò del dia 25/03/2015



Camino de puntetes 
sobre un cel 
ple de nous estels.


Imatge:Passions of My Heart & Soul

788 De xerrameca amb les neurones.



Ha estat un terratrèmol,
o la teva rialla 
despertant el sol?


Imatge de la xarxa

dijous, 26 de març de 2015

787/




    Calçades altre cop les sabates amnèsiques,
    els cordons fan de jutges i botxins, estrenyent,
    ofegant fins l’infinit, esmicolant l’anima.
    La solitud, cansada, es clava a la platja gastada.
    La necessitat de l’abraçada és femenina i masculina,
    del mar i de la mar.

    Regalima la llàgrima fins la mar,
    es buida el cor de tanta passa vella.
    Renilla i escuma foc al vent, el valent,
    el mar masculí, necessari per ofegar
    el crit que l’ànima crida, mentre
    jutges i botxins es pengen a la sorra
    daurades medalles de culpabilitat.

    Es xopen i cremen les sabates amnèsiques,
    amb llàgrimes d’escuma, de foc i medalles.
    Tornaran al clivellat armari, aquest cop ben
    visibles, a primera fila, coent en el record
    de l’amnèsia, multiplicada pel temps del dolor.
    Seran sal a cada albada, l’única a poder-ho intuir.


Imatge: Chema Madoz

dimecres, 25 de març de 2015

786/






                    T’he vist

                    travessant la vida,
                    aquella que no volies.
                    A la cantonada de l’amor,
                    el fanal parpelleja,
                    t’acompanya,
                    llueixes radiant.
                    T’has aturat
                    pendent de travessar
                    el carrer de l’oblit.
                    El vent porta
                    el petó de pluja
                    que de lluny
                    has llençat.
                    Segur, has seguit
                    el teu camí,
                    segur  de que no hi haurà oblit.

                    



Imatge: de la xarxa.

125000 Gràcies

                    
                        125.000 Gràcies!!!




Imatge: De la xarxa

dimarts, 24 de març de 2015

785 De xerrameca amb les neurones.



El dia llora, 
como las sonrisas 
deberían llorar a diario!

Dedicat a les 150 víctimes de l'accident aèri, però especialment a les víctimes diàries al mon.

Imatge: de la xarxa

784 De xerrameca amb les neurones.



Giravoltant per la vida 
se'ns perden els segons!


Imatge:Reuse Old Stuff

783 De xerrameca amb les neurones.




Camino de bracet amb els núvols
que avui em xiuxiueigen.



Imatge: Donnadieu Rémy Photograph

782/



     És la meva tragèdia,
     la de somriures enfarbalanats
     la que parla.
     La meva recerca contínua,
     la que escrostona els segons,
     la que els manlleva 

     feixugament a la vida.


Imatge: Viola Loreti

dilluns, 23 de març de 2015

781/





     Has escoltat el vent,
     i em fa feliç.
     Ell i tu... i jo.
     Xiules i el mires,
     em mires.
     Avui jo, no el miro
     ni l'escolto,
     però també xiulo.
     M’agafes la mà.
     Avui, no estic sol.



Imatge: Betina La Plante




780/ De xerrameca amb les neurones.




         Tot m’empeny 
         als mots,
         fins i tot 
         el somni 
         dins el somni 
         i
         aquest 
         dins d’un altre 
         i
         un altre... 
         Indefensa. Soc... 
         dins
         els somnis
         dels mots.



Imatge: Viola Loreti

779 De xerrameca amb les neurones.




Cerquem la son de la nit,
 mentre la matinada 
fa de voyeur a la finestra.



(Imatge de la xarxa.

778 De xerrameca amb les neurones




De ben segur
 que si somiéssim 
amb ànima de nen, 
viuríem en un mon millor.



Imatge:upsod.com

diumenge, 22 de març de 2015

777/




         El cel és gris
         i l’àliga vola,
         volo amb ella,
         la mirada perduda.
         A tu no t’agrada volar.
         M’agafes la mà.
         Estic sol.

Imatge:justinvg

776 Discriminació




      No sé quin és el teu color.
      Tampoc sé, que volen dir,
      Et toco la pell i ens irisem plegats,
      les dues pells a tocar es fan l’amor.
      No sé quin és el teu color.
      Tu veus el meu?
      Sembla que hi ha colors
      És d’això del que es parla.
      Ahir va passar un àngel,
      la seva llum em va cegar,
      No veig els colors, els toco.
      Fem l’amor?
      No hi ha color!


Imatge: de la xarxa

divendres, 20 de març de 2015

775 De xerrameca amb les neurones.



Els estels amagats 
fan un camí a la lluna
 perquè pugui abraçar al sol.


Imatge: maestroviejo.com

774 De xerrameca amb les neurones



Hi ha vegades
 que per voler tocar el cel,
oblidem 
el tacte de l’infinit.


Imatge:Brooke Shaden

773/




       I em parla la nit,
       i em parla el dia,
       quiet escolto
       la conversa,
       es difumina.
       Tu la sens com jo, 

       i també l’escoltes.
       No em deixis sol!.
       Sóc bo,
       i em faig el valent,
       l’Escolto.
       M’agafes la mà.
       Estic sol.


Imatge: Federico-Erra-Photography-

dijous, 19 de març de 2015

772


           
            Em beuré
            lentament
            d'una a una
            les gotes
            vessades
            pel teu cos.

Imatge: de la xarxa

187

                                                             


Passegem els  llavis    

dels peus fins als cabells,


s'amara el meu cos

cants de sirena,

dimecres, 18 de març de 2015

771 De xerrameca amb les neurones





El temps ens ensenya
 a no donar per perdut 
l’emprat 
en apedaçar sentiments.



Imatge: Chema Madoz

770 De xerrameca amb les neurones.




Avui l’anima 
es torna a envoltar 
de nous estels d’aigua.



Imatge: de la xarxa

769 De xerrameca amb les neurones



Sensació de vertigen 
mirar enrere,
ni que sigui un instant!



Imatge:Booke shadenphotography

768 De xerrameca amb les neurones




S'encén la nit 
quan els dits 
 parlen en silenci.




Imatge: Billy Lee.

767


          Cau la nit,
          i no s’apropa
          la paraula justa.
          Dormiré
          la nit
          del desvetllat
          on ballen
          les muses
          que vetllen
          els mots
          de l'ànima.



Pintura: Simón Díaz León

dimarts, 17 de març de 2015

766




                 M’he trobat tocada
                     per uns mots antics
                     que no em pertanyen.

                     Dorments en papirs màgics
                     i esgrogueïts on fan revetlla
                     a la flama d’una espelma.

                     Llum d’encontre tardà,
                     em farceixen d'un humit caliu
                     d'encontres incompresos.

                     Ara em descobreixo folla
                     dins la tranquil·litat amiga,                                           del perfum de velles parets.




Imatge:Serge Strelnikoff
17/03/15-16/03/16

diumenge, 15 de març de 2015

765




     Rere els finestrals, plou
     fina i aliena al desig,
     la pluja que no mulla.
     Obliden els ulls 

     la fina escletxa 
     que el raig de sol
     entre núvols, s'obre
     camí a la cambra, i
     a mans plenes 

     amara els cossos 
     de pluja blanca.


Imatge: Christian Schad


764 De xerrameca amb les neurones.




Si la vida
 no fos poema,
 podríem escriure’n?


Imatge: Chi Haibo

763 De xerrameca amb les neurones.





El sol 
ha demanat als núvols 
tres dies 
de lliure disposició,
 ves a saber 
perquè els vol.



Quadre :Vincent-Van-Gogh-Nit estrellada.

762 De xerrameca amb les neurones.




En cerca i captura 
el sentit de l’humor... 
no l’he sentit tancar la porta!


Imatge: zenitram.

dissabte, 14 de març de 2015

761







              Et tinc callat l’enyor
              d’enyorades converses,
              d’enyorats somriures,
              d’enyorades mirades
              còmplices de fils invisibles.

              Les mans m’acaronen
              en l’hora quieta,
              i còmplices
              fils invisibles m'abracen
              i em besen enyorats l’enyor.




Imatge: de la xarxa


420
S’ennuvola el dia
La pluja amara
La meva pell

Amb la teva veu.

divendres, 13 de març de 2015

508 LL/J



                   Daurada corda fluixa 
                   de diürna dualitat 
                   no volguda.
                   Ambivalència nocturna
                   del si(s) i no(s).
                   Foscos penya-segats
                   i planeres clarors
                   enterboleixen els jos.




Imatge: booke shandenphotography


12/08/2014&13/03/2015

734



És un bon costum
 donar festa a les pors,
 tenim un àngel
 que treballa 
sense demanar 
res a canvi.

Imatge: de la xarxa.

dijous, 12 de març de 2015

*760



        Paraules que cremen
        voleien com xàldigues 
        fins a un cel
        de foc mal encès. 
        Se cerca l’escletxa
        del mot
        en el blau de l’abraçada
        que encara fumeja
        ara sorda i cega. 



Imatge: quadre Picasso. 


759 De xerrameca amb les neurones






He encès un cigarret
 per no fumar-me l’ànima,
 i 
empassant-me el fum 
de les hores 
he cremat la nit.



Imatge: Lee Jeffries.

758 De xerrameca amb les neurones




Nosaltres podem triar el temps, sols ens cal atrapar l’instant 
com un granet de sorra.


Imatge de la xarxa.

dimecres, 11 de març de 2015

757




        Em va atrapar
        L’instant
        De la teva mirada
        A la punta dels dits.




Imatge: Viola Loreti (xarxa)

dimarts, 10 de març de 2015

*756




              Tot es mou, són moviments
              que, si no estem atents,
              no s’assemblen a res, però es mou.
              Gires el cap, cap on no vols,
              ho reconeixes, i és llavors
              quan la por es desinstal·la
              i ets tu mateix, amb el teu bosc,
              amb els teus arbres, amb tu.
              I res, no té resposta pels altres


Imatge: Donnadieu Rémy 

dilluns, 9 de març de 2015

755/



      Sóc el que tinc,
      i tinc el que sóc,
      aquesta tinença
      no em pertany,
      pertanyo al Tot;
      i res, no em pertany.
      Flueixo amb l’aire
      que de tots i del Tot
      m’alimenta,
      que m’arrela i em desarrela,
      que em sembra i m’arrenca,
      que em rega i m’asseca,
      que m’escalfa i em glaça,
      que em fa dia, i em fa nit,
      dins d’un infinit
      definit per hores.
      Comptades:
      per minuts,
      per segons,
      per instants.
      Sóc espora al vent,
      Volo en l’aire
      que de tots i del Tot
      m’alimenta.
      Sóc el que tinc
      i tinc el que soc,
      Res no em pertany.



Imatge: khatheleen Migliore

754 De xerrameca amb les neurones



Si caminem descalces, 
trobarem pedres al camí, 
no ens deixem 
ofegar la vida 
per sabates lluentes.


Imatge de la xarxa

753 De xerrameca amb les neurones




Surt el sol 
quan les estrelles
 acaben 
d’explicar-li un conte
 a la lluna
 per anar a dormir.



Death of the Sun, Moon and Stars Falling Cristoforo de Predis, (1440-1486)

diumenge, 8 de març de 2015

752/M/C




       I en reconèixer-nos,
       presoners els cors
       van esdevenir
       en un mar de sorra,
       esllavissant els cossos
       en calidesa d'un petó,
       fos en l'abraçada
       de les pupil·les.



Recull: petjades resseques.

dissabte, 7 de març de 2015

751




      Captaire
      de moments perduts,
      qualsevol racó
      era bo
      per bastir
      les cantonades orfes.
      Les mans buides
      s’anaven vestint
      d'abraçades amigues.
      Fil de seda dolça.


Imatge:www.design-dautore.com Aspenphoto

divendres, 6 de març de 2015

750



    No cal fer-los escarafalls,
    venen i truquen a la porta
    prenent diverses formes.
    Esperen la teva oïda oberta,
    saben del blanc que els cerca,
    ells però fan el seu camí,

    i muts, es donen a conèixer.
    Mostren la seva corriola,
    potser de barbes blanques,
    on agafar-te quan dorms

    als corriols de la són.
    Et parlen,
    escrius,
    t'adones,
    que no cal
    cercar-los.


Imatge: Donnadieu Rémy