diumenge, 2 d’agost del 2015

S21








              El camí és feixuc,
                un vol ras apedregat
                de punyents guspires,
                ales cremades, 

                apedaçades
                i recompensades amb tinta.
                Vol d’alçada, tan... tan alt
                que les plomes són desfeta,
                alè de nuvolada.
                El vol, sempre el vol
                que duu i duu
                per tornar i tornar...,
                tornar 

                al cercle en caiguda lliure,
                i en espiral veloç besar la terra
                d’ales cremades, apedaçades
                i recompensades amb tinta.
                Es fa necessari tallar les ales
                de soca-rel, dolor per dolor,
                vol que no serà vol,
                udol, alè de felicitat. Emmudir.
                Rebrota l’herba en niada d’ocell,
                i plouen primaveres d’ales noves,
                borró de nou vol
                serà l'espiral del seu niu. 

                Alenada de becs,
                i de petons tendres
                que amb la sort blanca
                desfaran la nit.




Imatge: Aaron Miller