Et tinc callat l’enyor
d’enyorades converses,
d’enyorats somriures,
d’enyorades mirades
còmplices de fils invisibles.
Les mans m’acaronen
en l’hora quieta,
i còmplices
fils invisibles m'abracen
i em besen enyorats l’enyor.
Imatge: de la xarxa
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...