el reconegut pessic que vol ser
amable i tranquil, i que sovint
et vol prendre l'amor del Tot.
T'abandones, li fas l'amor, i
fràgil t'adolles, te'n saps cristall.
És un endemà de fils invisibles
que ens premen fins al plor que vol
ser el més dolç, el més proper, tangible.
S'obre el doll i el fem germà, caminem
en la son sense hores, llenç d'esperança.
S'amara la llavor en l'entranya del sabut,
com un nounat estel·lar vestit de llum.
I parim l'agraïment en l'intangible reconegut,
en la petja d'ànimes umbilicals, borró de futur.
Imatge: LaveudelLarim
Àngela Clos
