Va girar el cap a allò que sabia
era la ultima llàgrima estreta.
Se li arraparen els pètals blancs
somrients entre prades i cels blaus,
els banyava alegre la rosada,
llum de pluja càlida diària.
Un núvol gebrat incendiava bales
de palla sota els peus infantats,
la seva llavor de primavera.
El sol seguí la llàgrima.
Mentre, els brots de primaveres
han cremat tardors,
i nevat interrogants als fulls del calendari.
La rosada salada banya els pètals.
Imatge: Willy Verginer - Cecitá Voluta - detail
