738 De xerrameca amb les neurones

Sols els nostres pensaments fets paraules, parlen de nosaltres i per nosaltres.

Imatge de la xarxa

737 De xerrameca amb les neurones

Per un instant 

poder ser ocells

 i 

ventejar el silenci 

on res no se sent 

i 

on tot es copsa.

Imatge: Brooke Shaden Photography.

736

                      Camins de desitjos
                      plovisquegen abombollats
                      amarant la quotidianitat asfàltica 
                      del pensament.
                      Com si fossin de sabó, 
                      alenats i irisats s'enlairen,
                      esdevenint guspires foses,
                      miratges fugissers de blaus .


Imatge: de la xarxa

656

       Suspesa en el temps
       la propera alenada
       encara no bufada.

       Besada inesperada,

       tant a prop tant lluny.

Imatge: de la xarxa 

686

               Queda eterna la cara d’infant,
        mentre els anys passen i
        es manlleven arrugues a les
        cantonades del patiment
        on ara juga la pell amb el record.

 

Imatge: Monica Leonardo (Artodissey)

685

        Avui van de volada

        cap al teu núvol
        converses de gotes
        aturades en el temps.
        Plugim d’estels fan
        d’escala invisible 

        cap a tu.En la claror

        invisible de la nit,

        fas el teu retorn,

        camí de casa teva.

Imatge: ChingYang Tung

**733/A

     L’aterratge és forçós,
     i no se’t donen pistes.
     Sols les llums són
     testimoni de culpes
     reflectides als vidres
     que fumegen cremats.
     Contemples la destrossa
     al teu voltant, en el
     silenci quiet, en la pau
     de les hores mortes,
     que són teves, i que
     en silenci esmicoles.

Recull: 27+33


Imatge: Booke Shaden Photography

732 De xerrameca amb les neurones

La nit m'ha regalat 

un petit mos de tu, 

només un mos. 

Tastet de vida!

Imatge: Carl Warner

**731/A

                  Perquè vols ser pa sincer  
           aquell que és menja lentament
           mullant la punta dels dits
           per recollir-ne les engrunes.
           Avui no recolliràs els mots,
           amb què el ganivet de serra
           esmicola les paraules crues
           de l’adolorit pas del temps.
           Les deixaràs a la taula de la gana,
           i valent, les mastegaràs demà.

Imatge: La ciudad de los cajones. Salvador Dalí 1936

731 De xerrameca amb les neurones.

Ens ha despullat la nit 

per vestir-nos 

de carícies de llum.

Imatge: de la xarxa.

**730/A

          
          I un dia
          t’oblides
          d’obrir
          la porta
          a la vida
          i t’adorms
          en la son
          plena de llum.
          Et mulla
          la pluja
          i et tornes
          a despertar,
          i sense voler
          retornes
          a una vida
          que desconeixes.

Imatge: Franco Palumbo

729 De xerrameca amb les neurones.

T'he despertat fluixet, 

recollint amb dits d’amor 

les gotes de vida 

que regalimen del teu cos.

Imatge: de la xarxa.

**728A

 Una segona epifania de dècades albira
 en nous paratges i abraça nous costums.
 Es fa difícil l’oblit de la primera
 que és mare de les dues, diuen que cercades,
 ben oposades al fons del mirall.

 Queda el pòsit del no saber, o potser
 no ens cal per fer aquest segon viatge
 a porus oberts, sabent el final.
 La llum, companya i amiga no fa mal.

 Enfilats al tren, sabem que no és el nostre,
 el paisatge s’esborra i aclareix,
 ara lent ara ràpid, i se’ns clava
 als rails pedregats de les sensacions.
 La pell sempre nua, pacient, espera.




Imatge: Booke Shaden

727 De xerrameca amb les neurones

Vaig obrir els ulls a tu 

i  es va fer la llum, 

en tancar-los 

vaig renéixer.

Imatge: Brooke Shaden Photography

693

                  No et calen
                  jocs de mans,
                  només cal
                  que em miris.

(01/02/15)


Imatge: Billy Lee.

726 De xerrameca amb les neurones.

La por a obrir les ales ens tanca a la presó.

Imatge: www.meamar.com

725 De xerrameca amb les neurones.

Cerquem en el camí l’horitzó de la vida,

 on les passes ens recondueixen al jo, 

del no res, a un tot.

Imatge de la xarxa.

**724

      

         Obrim els ulls al blau de l'avui,
         a l’instant tàctil, que per d’altres
         és de plom a les seves ales blanques.
         Dits alquimistes s’obren a ànimes
         fent de mags alats, en la distància
         fonedora del desig, del plom al Blau.

Imatge: de la xarxa

**723

    
    Al passadís on hi cantaven les hores,
    ara els segons parlen amb veu fluixeta.
    És com si el terròs de sucre, de nou
    s’hagués esmicolat. I pacient l’amor
    en va recollint els cristalls amagats pels
    racons, i amb dolçor recompon les hores,
    aquelles, que dels segons sent xiuxiuejar.

Imatge: Umbatman

722 De xerrameca amb les neurones.

Som punts d’agulla 

dins una gota 

atrapant instants d’immensitat.

Imatge: Chema Madoz.

**721

        I l’empaita
        el pensament blau
        barreja coneguda
        d’infinits trobats.
        Navega en blaus
        avui potser
        més marins
        que mai.
        Encerclat
        per unes ones
        engolidores,
        per si cal,
        el cel i ell
        es mariden
        més blaus.

Pintura: Llueve en los acantilados de Pourville Claude Monet

720 De xerrameca amb les neurones

T'he vist a l'ombra d'una fulla fullejant un llibre, 

gran dia!!!

Imatge: Art People Gallery.

719 De xerrameca amb les neurones

...I M’he despertat pensant que seria bo tindre tres-cents seixanta-sis melics...

Imatge: de la xarxa.

**718

         L’escolto 
         en el silenci amic 
         de la distància propera,
         des de la proximitat
         de la paraula no dita i
         plenament escrita.
         L’escolto 
         en aquest silenci.

Imatge: Greg Dunn

717 De xerrameca amb les neurones.

Quan el propòsit es discutir,

som capaços de fer 

tots els papers de l’auca.

Quan el propòsit es parlar,

sempre sabrem 
que ens vol dir l’altre.

Imatge: Mihai Bodó.

716 De xerrameca amb les neurones.

El primer que perdem en néixer és el llibre d’instruccions, 

a les hores 

la vida comença a ser la incògnita més interessant.

Imatge: Juan Martinez Bengochea.

715 De xerrameca amb les neurones

Massa sovint mirant els altres
ens perdem de vista.

Imatge: AdrianBorda

692

            Fa camí de vida com un riu silent
            entre còdols arrodonits, gastats.
            A recer de verds, despenyada
            en salts al buit de Blaus-i-cels.
            Abraça la llera en pau, i tranquil·la

            es reconeix en la besada del mar.

15/02/2015-15/02/2016
Imatge: Brooke Shaden Photography.

673

    
      Apareix la màgia oblidada i coneguda
      rere els finestrals dels clarobscurs.
      Dins la cambra, adormit el pensament
      tragina el penjar i despenjar de l'avui.
      Els somnis acaronen el present, on l’ara
      ressona en la llum, en nous sentiments.

Imatge: Victor Habchy.

714

     He despertado del sueño,

     él del tiempo muerto.
     En el embozo de la noche
     ha quedado prendida
     tú alma al hilo de la mía.
     Dejando mi madrugada
     En un frío duermevela.

Imatge:Uttaporn Nimmalaikaew 

713

         Collaret d’ànimes
         penjat al cor
         de la vida.
         Cap d’única.
         Totes guspires
         enllaçades
         en una.
         Volen quietes
         d’aquí i d’allà
         amb pica ullets
         còmplices.



Imatge:Josephine Cardin

712 De xerrameca amb les neurones.

Parlar dels altres en Alta Veu,
 ens dona 

Baixa Definició.

La Cova de les Ninfes, Edward Jhon Poynter 1903 Oli 145,9 x 110,4 cm.

711 De xerrameca amb les neurones.

Viure la vida en transparent, sovint et converteix

en l'ànima de la pell 

i

els ossos de vidre.

Imatge del Jeff Rowland.

710 De xerrameca amb les neureones.

El nou traductor de pell 

que he rebut pels anys dedicats, te menys pàgines 

i

porta dedicatòria:

A flor...

Imatge: Christian Schloe.

709 De xerrameca amb les neurones.

Hi ha vegades

que cinc minuts més d’un somni,
 son el cel. 

D’altres que voldries 

haver-ne despertat

cinc minuts abans.

Imatge Elena del Palacio.

708 De xerrameca amb les neurones.

Encara que et sembli 

el més esbojarrat dels miratges, atrapa’l si el miratge t’atrapa.
Demà qui sap.

Imatge: Imgarcade

707 De xerrameca amb les neurones.

Avui no volia que acabés ahir,

ni demà que acabi avui... 

atrapant moments!

Imatge:Pátkai Annamária

706 De xerrameca amb les neurones.

A vegades la vida

ens té preparada una presó

on ens tanca sense ser culpables.

Imatge:Brooke Shaden Photography

705 De xerrameca amb les neurones.

L’empatia

és un regal

sense manual d’instruccions,

ni possibilitat de devolució.

Imatge: Tigran-Tsitoghdzyan

704 De xerrameca amb les neurones.

Avui el temps 
no em deixa posar-li bona cara, vaig a cercar el somriure.

Imatge: Maxime Dugenet.

703

           Tanco els ulls

           i puc olorar

           la seva pell

           al mocador

           de les hores.

Imatge: Booke Shaden Photography.

678

       La pell recull converses

       de dubtes tendres del ser.

       Avides escoltes a portes

       obertes de (b)vells aromes.

       La taula parada escolta

       en silenci, bevem del vidre

       i a petits glops fem vida.

Escultura de Antonie Jossé

**700

    Els mots resten en silenci

    suspesos al blanc del cor.
    Espera pacient despertar
    de nou al camí. Llum de Blaus.
    Cristalls de neu de nova saba.

22 Jordi/Cavaller

Aquesta albada t’he pres amb molta cura el teu poema número 22, n’he assaborit els teus mots de llum i he capgirat el llençol del matí convertint-los amb minses però molt sentides paraules.

Sabem del cert que un dia farem caure els segons en el temps que no compte, i reprendrem el camí dels mots que'ns portaran a desvetllar els 22, i a compartir oïda maravellosa de llums. Intercanvis del que sabem que no sabem, però que certament tenim.

Va per tu estimat amic Jordi.

El teu poema nº 22 a "El Missatger" ens diu:

L'ènergia comunitària

caça música,

alimenta més música,

fa castells de música,

i l'ànima dels moribunds

canta com una més,

entre la coral dels arbres,

la nadala glaçada

de l'emboscada i la mort.

(Jordi Guardans)

L'emboscada, a la mort,
li ha sortit amb brases
que li desglacen el nadal.
Les ànimes amigues hi
posen la música, fins a
amorosir els teus dies,
i t'embolcallen pacients
amb més música per tu.
(Àngela Clos)

Nota 10/02/2016, fa un any encara recollia versos l'encenallsdevida

I no vull  acabar aquest post, sense dir gràcies des del  cor al Cavaller que ho ha fet possible:

En aquell punt, lo Cavaller Spèrcius fon posat en gran pensament e no replicà més al vell, mas dix entre si mateix que ell volia sperimentar aquesta ventura, car puix nostre Senyor lo havia fet venir allí no sens causa e, d'altra part, se veya desesperat com se trobava en aquella illa deserta e no tenia manera deguna de tornar a Tirant, per què preposà secretament, sens sentida de sos companyons, de ell anar tot sol a la cova hon era lo drach, perquè sos companyons no volguessen anar ab ell e desviar-lo ab rahons del seu prepòsit. E per ço com era cavaller de molt gran ànimo, delliberà de morir o de complir la ventura.

(Font http://parnaseo.uv.es/)

Imatge: www.naciodigital

702

                    No te olvido
                    porque te pienso,
                    y te pienso
                    porque eres sazón
                    del alma.
                    Sazón del alma
                    de palabras cristalinas
                    llevadas por muchos,
                    nunca pronunciadas,
                    y llovidas por errantes nubes.

                   Hoy el calendario,
                   pasea hojas.
                   No moja el día.

                   Va por ti,
                   y por ti,
                   y por ti.

                  A ti, que no escribes
                  y sabes.
                  A ti, que llueves palabras
                  porque en el mojado,
                  sabes.

                 A ti
                 que no olvidas
                 la quemazón que
                 rezuman las palabras
                 en la sinrazón del alma.

                 A ninguno olvido,
                 y a todos pienso.




Imatge; Roland Flexner