Sols els nostres pensaments fets paraules, parlen de nosaltres i per nosaltres.
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dissabte, 28 de febrer de 2015
737 De xerrameca amb les neurones
Per un instant
poder ser ocells
i
ventejar el silenci
on res no se sent
i
on tot es copsa.
Imatge: Brooke Shaden Photography.
736
Camins de desitjos
plovisquegen abombollats
amarant la quotidianitat asfàltica
del pensament.
Com si fossin de sabó,
alenats i irisats s'enlairen,
esdevenint guspires foses,
miratges fugissers de blaus .
Imatge: de la xarxa
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
divendres, 27 de febrer de 2015
656
Suspesa en el temps
la propera alenada
encara no bufada.
Besada inesperada,
tant a prop tant lluny.
Imatge: de la xarxa
dijous, 26 de febrer de 2015
686
Queda eterna la cara d’infant,
mentre els anys passen i
es manlleven arrugues a les
cantonades del patiment
on ara juga la pell amb el record.
Imatge: Monica Leonardo (Artodissey)
dimecres, 25 de febrer de 2015
685
Avui van de volada
cap al teu núvol
converses de gotes
aturades en el temps.
Plugim d’estels fan
d’escala invisible
converses de gotes
aturades en el temps.
Plugim d’estels fan
d’escala invisible
cap a tu.En la claror
invisible de la nit,
fas el teu retorn,
camí de casa teva.
Imatge: ChingYang Tung
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
dimarts, 24 de febrer de 2015
**733/A

L’aterratge és forçós,
i no se’t donen pistes.
Sols les llums són
testimoni de culpes
reflectides als vidres
que fumegen cremats.
Contemples la destrossa
al teu voltant, en el
silenci quiet, en la pau
de les hores mortes,
que són teves, i que
en silenci esmicoles.
Recull: 27+33
Imatge: Booke Shaden Photography
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
732 De xerrameca amb les neurones
dilluns, 23 de febrer de 2015
**731/A
Perquè vols ser pa sincer
aquell que és menja lentament
mullant la punta dels dits
per recollir-ne les engrunes.
Avui no recolliràs els mots,
amb què el ganivet de serra
esmicola les paraules crues
de l’adolorit pas del temps.
Les deixaràs a la taula de la gana,
i valent, les mastegaràs demà.
Imatge: La ciudad de los cajones. Salvador Dalí 1936
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
diumenge, 22 de febrer de 2015
**730/A
I un dia
t’oblides
d’obrir
la porta
a la vida
i t’adorms
en la son
plena de llum.
Et mulla
la pluja
i et tornes
a despertar,
i sense voler
retornes
a una vida
que desconeixes.
Imatge: Franco Palumbo
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
729 De xerrameca amb les neurones.
T'he despertat fluixet,
recollint amb dits d’amor
les gotes de vida
que regalimen del teu cos.
Imatge: de la xarxa.
dissabte, 21 de febrer de 2015
**728A
Una segona epifania de dècades albira
en nous paratges i abraça nous costums.
Es fa difícil l’oblit de la primera
que és mare de les dues, diuen que cercades,
ben oposades al fons del mirall.
Queda el pòsit del no saber, o potser
no ens cal per fer aquest segon viatge
a porus oberts, sabent el final.
La llum, companya i amiga no fa mal.
Enfilats al tren, sabem que no és el nostre,
el paisatge s’esborra i aclareix,
ara lent ara ràpid, i se’ns clava
als rails pedregats de les sensacions.
La pell sempre nua, pacient, espera.
Imatge: Booke Shaden
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
727 De xerrameca amb les neurones
Vaig obrir els ulls a tu
i es va fer la llum,
en tancar-los
vaig renéixer.
Imatge: Brooke Shaden Photography
divendres, 20 de febrer de 2015
693
726 De xerrameca amb les neurones.
725 De xerrameca amb les neurones.
Cerquem en el camí l’horitzó de la vida,
on les passes ens recondueixen al jo,
del no res, a un tot.
Imatge de la xarxa.
dijous, 19 de febrer de 2015
**724
Obrim els ulls al blau de l'avui,
a l’instant tàctil, que per d’altres
és de plom a les seves ales blanques.
Dits alquimistes s’obren a ànimes
fent de mags alats, en la distància
fonedora del desig, del plom al Blau.
a l’instant tàctil, que per d’altres
és de plom a les seves ales blanques.
Dits alquimistes s’obren a ànimes
fent de mags alats, en la distància
fonedora del desig, del plom al Blau.
Imatge: de la xarxa
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
dimecres, 18 de febrer de 2015
**723
Al passadís on hi cantaven les hores,
ara els segons parlen amb veu fluixeta.
És com si el terròs de sucre, de nou
s’hagués esmicolat. I pacient l’amor
en va recollint els cristalls amagats pels
racons, i amb dolçor recompon les hores,
aquelles, que dels segons sent xiuxiuejar.
Imatge: Umbatman
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
dimarts, 17 de febrer de 2015
**721
I l’empaita
el pensament blau
barreja coneguda
d’infinits trobats.
Navega en blaus
avui potser
més marins
que mai.
Encerclat
per unes ones
engolidores,
per si cal,
el cel i ell
es mariden
més blaus.
Pintura: Llueve en los acantilados de Pourville Claude Monet
719 De xerrameca amb les neurones
...I M’he despertat pensant que seria bo tindre tres-cents seixanta-sis melics...
Imatge: de la xarxa.
dilluns, 16 de febrer de 2015
**718
L’escolto
en el silenci amic
de la distància propera,
des de la proximitat
de la paraula no dita i
plenament escrita.
L’escolto
en aquest silenci.
Imatge: Greg Dunn
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33,
Social
717 De xerrameca amb les neurones.
Quan el propòsit es discutir,
som capaços de fer
tots els papers de l’auca.
Quan el propòsit es parlar,
sempre sabrem
que ens vol dir l’altre.
que ens vol dir l’altre.
Imatge: Mihai Bodó.
716 De xerrameca amb les neurones.
El primer que perdem en néixer és el llibre d’instruccions,
a les hores
la vida comença a ser la incògnita més interessant.
diumenge, 15 de febrer de 2015
692
Fa camí de vida com un riu silent
entre còdols arrodonits, gastats.
A recer de verds, despenyada
en salts al buit de Blaus-i-cels.
Abraça la llera en pau, i tranquil·la
entre còdols arrodonits, gastats.
A recer de verds, despenyada
en salts al buit de Blaus-i-cels.
Abraça la llera en pau, i tranquil·la
es reconeix en la besada del mar.
15/02/2015-15/02/2016
Imatge: Brooke Shaden Photography.
Imatge: Brooke Shaden Photography.
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
dissabte, 14 de febrer de 2015
673
Apareix la màgia oblidada i coneguda
rere els finestrals dels clarobscurs.
Dins la cambra, adormit el pensament
tragina el penjar i despenjar de l'avui.
Els somnis acaronen el present, on l’ara
ressona en la llum, en nous sentiments.
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
divendres, 13 de febrer de 2015
714
He despertado del sueño,
él del tiempo muerto.
En el embozo de la noche
ha quedado prendida
tú alma al hilo de la mía.
Dejando mi madrugada
En un frío duermevela.
En el embozo de la noche
ha quedado prendida
tú alma al hilo de la mía.
Dejando mi madrugada
En un frío duermevela.
Imatge:Uttaporn Nimmalaikaew
713
Collaret d’ànimes
penjat al cor
de la vida.
Cap d’única.
Totes guspires
enllaçades
en una.
Volen quietes
d’aquí i d’allà
amb pica ullets
còmplices.
Imatge:Josephine Cardin
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
712 De xerrameca amb les neurones.
Parlar dels altres en Alta Veu,
ens dona
ens dona
Baixa Definició.
La Cova de les Ninfes, Edward Jhon Poynter 1903 Oli 145,9 x 110,4 cm.
711 De xerrameca amb les neurones.
Viure la vida en transparent, sovint et converteix
en l'ànima de la pell
i
els ossos de vidre.
Imatge del Jeff Rowland.
710 De xerrameca amb les neureones.
El nou traductor de pell
que he rebut pels anys dedicats, te menys pàgines
i
porta dedicatòria:
A flor...
Imatge: Christian Schloe.
709 De xerrameca amb les neurones.
Hi ha vegades
que cinc minuts més d’un somni,
son el cel.
son el cel.
D’altres que voldries
haver-ne despertat
cinc minuts abans.
Imatge Elena del Palacio.
708 De xerrameca amb les neurones.
Encara que et sembli
el més esbojarrat dels miratges, atrapa’l si el miratge t’atrapa.
Demà qui sap.
Demà qui sap.
Imatge: Imgarcade
707 De xerrameca amb les neurones.
706 De xerrameca amb les neurones.
A vegades la vida
ens té preparada una presó
on ens tanca sense ser culpables.
Imatge:Brooke Shaden Photography
705 De xerrameca amb les neurones.
L’empatia
és un regal
sense manual d’instruccions,
ni possibilitat de devolució.
Imatge: Tigran-Tsitoghdzyan
704 De xerrameca amb les neurones.
dijous, 12 de febrer de 2015
678
La pell recull converses
de dubtes tendres del ser.
Avides escoltes a portes
obertes de (b)vells aromes.
La taula parada escolta
en silenci, bevem del vidre
i a petits glops fem vida.
Escultura de Antonie Jossé
dimarts, 10 de febrer de 2015
**700
Els mots resten en silenci
suspesos al blanc del cor.
Espera pacient despertar
de nou al camí. Llum de Blaus.
Cristalls de neu de nova saba.
Espera pacient despertar
de nou al camí. Llum de Blaus.
Cristalls de neu de nova saba.
Etiquetes de comentaris:
Poesia,
Recull 27 més 33
22 Jordi/Cavaller
Aquesta albada t’he pres amb molta cura el teu poema número 22, n’he assaborit els teus mots de llum i he capgirat el llençol del matí convertint-los amb minses però molt sentides paraules.
Sabem del cert que un dia farem caure els segons en el temps que no compte, i reprendrem el camí dels mots que'ns portaran a desvetllar els 22, i a compartir oïda maravellosa de llums. Intercanvis del que sabem que no sabem, però que certament tenim.
Va per tu estimat amic Jordi.
El teu poema nº 22 a "El Missatger" ens diu:
L'ènergia comunitària
caça música,
alimenta més música,
fa castells de música,
i l'ànima dels moribunds
canta com una més,
entre la coral dels arbres,
la nadala glaçada
de l'emboscada i la mort.
(Jordi Guardans)
L'emboscada, a la mort,
li ha sortit amb brases
que li desglacen el nadal.
Les ànimes amigues hi
posen la música, fins a
amorosir els teus dies,
i t'embolcallen pacients
amb més música per tu.
(Àngela Clos)
Nota 10/02/2016, fa un any encara recollia versos l'encenallsdevida
I no vull acabar aquest post, sense dir gràcies des del cor al Cavaller que ho ha fet possible:
En aquell punt, lo Cavaller Spèrcius fon posat en gran pensament e no replicà més al vell, mas dix entre si mateix que ell volia sperimentar aquesta ventura, car puix nostre Senyor lo havia fet venir allí no sens causa e, d'altra part, se veya desesperat com se trobava en aquella illa deserta e no tenia manera deguna de tornar a Tirant, per què preposà secretament, sens sentida de sos companyons, de ell anar tot sol a la cova hon era lo drach, perquè sos companyons no volguessen anar ab ell e desviar-lo ab rahons del seu prepòsit. E per ço com era cavaller de molt gran ànimo, delliberà de morir o de complir la ventura.
(Font http://parnaseo.uv.es/)
Imatge: www.naciodigital
dilluns, 9 de febrer de 2015
702
No te olvido
porque te pienso,
y te pienso
porque eres sazón
del alma.
Sazón del alma
de palabras cristalinas
llevadas por muchos,
nunca pronunciadas,
y llovidas por errantes nubes.
Hoy el calendario,
pasea hojas.
No moja el día.
Va por ti,
y por ti,
y por ti.
A ti, que no escribes
y sabes.
A ti, que llueves palabras
porque en el mojado,
sabes.
A ti
que no olvidas
la quemazón que
rezuman las palabras
en la sinrazón del alma.
A ninguno olvido,
y a todos pienso.
Imatge; Roland Flexner
Subscriure's a:
Missatges (Atom)