dissabte, 30 de maig del 2015

868/






 El bes
       ressonà
              sord.
                   El gust
                          agre
                              pèrfid.
                                     El ferro
                                 tebi
                          dessota
                 el melic.
                

                 El buit
                 fascinant,
                 reflex
                 blau
                 de cel,
                 d’asfalt.
 

                 Bransoleig,
                           l’ànima
                                  no peca.
                 Pau.
                 No cau. 






Imatge: Gregory Dunn

 

divendres, 29 de maig del 2015

867/



    Et descobreixes en el mig somriure,
    mirant el en silenci, endormiscat.
    Deslliurat a les minúcies de l’ara,
    et respires, mires i remires. Es imant.
    Se’t desperta un calfred alenant
    l’espinada, bit ben reconegut.
    T’adelites en la mirada immòbil
    que xiuxiueja el fregadís. Silenci
    d’instants que desvetlla parpelles.
    Arrelat el calfred encara en el
    mig somriure, respires la parpella
    novament adormida, elèctrica.



Imatge: Federico Erra

 

dijous, 28 de maig del 2015

866/



         Sols el bressol
         del dia fet nit
         assossega el moment.
         Albades bessones
         embolcallades
         fan d’aturador
         a una llum

         que per instants
         assageta estels.


Imatge: Barbara Benzina 

dimecres, 27 de maig del 2015

865/




       Ni màgica, ni forta.
       Com aturar la pluja?
       Reconec en el vestit,
       l’instant de feblesa.
       Aplegada a l'ànima
       camino, i em lliuro
       al bes de la boira.




Imatge: Manuel Estheim 


dilluns, 25 de maig del 2015

864/



          La conversa
          entre
          els mots
          ha fet
          taules.
          Passegen
          capcots,
          són peons
          en un tauler
          de blanques
          i negres,
          on només
          el Rei
          si sobreviu
          a la partida,
          hi pot llegir
          l’escac i mat.



Imatge: Chema Madoz

diumenge, 24 de maig del 2015

863




        Somies,
        i mentre,
        parles
        amb els silencis.
        Apropes
        les paraules
        als somnis,
        i s’engruna
        la pedra.
        Els somnis
        i els silencis
        fan camí,
        deixen
        de ser miratge.




Imatge: Neus Bonamusa
temps de flors (Girona2015)


dimecres, 20 de maig del 2015

861/




       Cossos, embolcall
       d’ossos transparents
       d’un vidre ignorat.
       Rere les finestres,
       les cortines
       són de cotó,
       llogades.
       Els ulls oberts,
       aliens, a una llum
       que tant els fa.
       Es fan infinites
       les passejades
       en cadires
       d’hores mortes.
       Les mirades
       s’aturen, 
       volen descobrir
       i ja no poden.
       Una nit
       o una albada
       el llamp
       desembolcalla

       els cossos,
       i es fa pols

       dels ossos,
       transparents,
       ara amortallats
       amb cotó llogat.
       Rere la finestra,
       els ulls oberts.


Imatge: Manuel Stheim.




dimarts, 19 de maig del 2015

862




         Hi ha dies
         Que
         Escriure
         Un sol vers
         Esgota l’ànima.
         Vés a saber
         Si acabés
         Un poema
         Si no moriria.
         Faig
         Endreça
         Dels
         Mots,
         Amanyago
         L’ànima,
         Flirtejo
         Amb
         La
         Vida.


Imatge: Lorenzo Perrone

dilluns, 18 de maig del 2015

860/



      Dels contrallums
      en fa pols
      de saviesa,
      camina
      al so
      del pèndol,
      de la corda fluixa,
      fils lluents
      i nocturns
      li diuen
      que no somnia.
      Amarat
      contempla
      les rajoles
      en una sala d’espera
      del món ennegrit,
      que regalima
      ciment
      de pretesa llum.
      Mai
      no se’n riu
      de la formiga
      que pendula
      sota el pes feixuc.
      Antena,
      Ull,
      Connexió,
      Llum,
      Exterior.
      La mira,
      somriu.
      Junts entenen la saviesa.



Imatge: Marcela Bolivar



diumenge, 17 de maig del 2015

859/




      Li pendolava la pregunta 
      en el passadís 
      infinit de les estones.
      Les ulleres a la tauleta,
      no fos el cas 
      que massa claror
      filés prim 
      les hores del pensament.
      Sabia 
      que els peus 
      feien camí 
      només si era fidel 
      i puntual 
      amb l’arc de Sant Martí.
      Era llavors, 
      que amb els peus
      despullats de certeses,
      tremolava pel riu fred
      i lliscós de les estones.
      Filava la pregunta,
      el passadís pendolava mut.


Imatge: Kile Thompson

dissabte, 16 de maig del 2015

858



       I és quan et sents petit
       que qualsevol indret del
       camí és racó de llum on
       esmicolar els pensaments.
       I es fa repòs absolut dins
       l’eixordador d’un món sord,
       polsim perdut en l’univers.

Imatge Chema Madoz


divendres, 15 de maig del 2015

857/



 Se’t mullen els dits que xops
 volen ser pintors de paraules,
 parla la punta d’un pinzell que
 escabellat agrumolla els colors.
 Carbons cabrons, fets punxa
 d’espines, es claven als dits,
 la sang fa el camí de la mina.
 -I quin color, el carbó cabró.
 S’ha pintat de fosc el dia, i els
 dits s’aferren a la tija, dolor.
 A ulls clucs xucles les degotades,
 el gust de cotó fluix, fa llengotes
 al pinzell, s'acoloreixen els mots.


Imatge de la xarxa

dimarts, 12 de maig del 2015

856



             T'apropes a la pedra del silenci
             on la memòria aspra del temps
             contradiu el suau tacte de l'ara.
             Et fons en la tebior del cos a cos,
             en la llera del transparent. L'esclat
             del desig es fa oblit i mar de lava.


Imatge: Rumi

diumenge, 10 de maig del 2015

855












              Sovintegen, te'ls creues pel camí,
              són els ulls que travessen la llum,
              d’aparença indiferent, immòbils.
              Dolçament atrapen l’observador 

              en la mirada del silenci 
              que va fent camí a un món 
              de tracte i tacte desconeguts.


Imatge: Artem Ogurtsov


dissabte, 9 de maig del 2015

854



       La Veu més sincera
       et demana fluixet
       dins teu que alcis
       el cap, miris, i facis
       aquell pas fos en
       la confosa quietud.
       Mires i no et veu,
       t’aixeques,i és Veu
       sincera l’abraçada.
       Sense adonar-te’n
       lluu i s’escampa 

       la claror del Tot.


Detall escultura: Igor Mitoraj

divendres, 8 de maig del 2015

853




                    S'acostà amb la suavitat del setí,
                    i el frec del zèfir imantà les pells,
                    la gola se'ns nuà en fondre'ns.


Imatge: Vadim Stein

dimecres, 6 de maig del 2015

852 LA VETLLA DEL PARE.




      No se m'acut res més
      que no sia
      gronxar l’hora quieta,
      intent desvalgut

      que l’aire
      no desvetlli
      els ulls ara perduts
      en un silenci
      que volen trobar.

 
      Parlen,

      de lluny
      en l’aire.
    
      Record del sol
      quan ens besava la pell
      en aquells camins
      on el gronxador
      era alegre.


      Branca
      que ens floria
      mà a mà.

 
      De la petitesa
      d'uns ulls oberts
      com a taronges,
      camí

      a la pell clivellada,
      als anys del mal suar.

 
      I vés,
      no se m'acut res més
      que no sia
      gronxar l’hora quieta.



Imatge: Costa Dvorezky's

dimarts, 5 de maig del 2015

846/






                   Tanques els ulls,
                   i t’abandones
                   a la remor de la llum,
                   la teva.
                   La petja
                   que ja és argentada
                   sura a la platja,
                   els còdols, tebis,
                   fan dels segons escampats
                   hores empolsinades,
                   llar de vida.
                   Obres els ulls,
                   la llum, nia,
                   i t’abandones
                   en el tel de la nit.



Imatge: Tigran Tsitoghdzyan

dilluns, 4 de maig del 2015

851/




      Hi ha uns versos al calaix del dol,
      no fan cua per donar el condol,
      l’engendrat desamor no és mort,
      massa temps de desamor i poc
      de versos. Un sol raig gotellat en
      desfarà la crosta perquè la mort
      així li manarà, i el cor farà camí al
      calaix els versos que veuran la llum.


Imatge: Chema Madoz

diumenge, 3 de maig del 2015

847













              Sempre... potser qualsevol juny,
              ho senten les ànimes al caliu
              de qualsevulla guspira llunyana.
              Les que no són brases presoneres,
              pacients, s’abracen a l’ara,
              i saben del moment ja vist,
              del viscut, i del cel tocat.


Imatge: de la xarxa

dissabte, 2 de maig del 2015

850

Aquest vol ser un poema encadenat...




Imatge: Chema Madoz



        forquilla           ɐ||!nbɹoɟ
           d’arròs         ɹɹɐ’p
               blanc,    'ɔuɐlq
                   verssɹәʌ
                     sɹev.
                      v
                                                                       e                                                                  ɹ
                                                           s 

   s
      ovint l’esperit es veu obligat
    a deixar de ser sincer, s’entel·la
    i regalima fal·làcia sorneguera:
    El cos li demana un bri de pausa
    on els ulls gaudeixin de la claror.
    ... ...
    ... //La finestra transparenta el blau,
    //l’ocell per sort s’ha escapolit
    del vidre, i refila a cor que vol(a)//:
    oh l’amor... //El sofà acarona les
    pells i la música ensucra l’ambient.//
    L’esperit deixa de ser sincer, s’adorm
    transparent, neguitós al fil de l’espera.



Imatge de la xarxa

divendres, 1 de maig del 2015

849






















 
        
    L’àpat es converteix
               en un fil molt prim
               al plat de la gana,
               l’aigua quasi un mirall
               encara lluu, i s’aferra,
               i no fuig omplint l'avui
               a la cullera. 
               El regust de fil antic
               de coure tebi es fa palès,
               record gris a les papil·les.





Imatge: Chema Madoz