dissabte, 21 de febrer del 2015

**728A







 Una segona epifania de dècades albira
 en nous paratges i abraça nous costums.
 Es fa difícil l’oblit de la primera
 que és mare de les dues, diuen que cercades,
 ben oposades al fons del mirall.

 Queda el pòsit del no saber, o potser
 no ens cal per fer aquest segon viatge
 a porus oberts, sabent el final.
 La llum, companya i amiga no fa mal.

 Enfilats al tren, sabem que no és el nostre,
 el paisatge s’esborra i aclareix,
 ara lent ara ràpid, i se’ns clava
 als rails pedregats de les sensacions.
 La pell sempre nua, pacient, espera.





Imatge: Booke Shaden

727 De xerrameca amb les neurones






Vaig obrir els ulls a tu 
 es va fer la llum, 
en tancar-los 
vaig renéixer.



Imatge: Brooke Shaden Photography