Sovintegen, te'ls creues pel camí,
són els ulls que travessen la llum,
d’aparença indiferent, immòbils.
Dolçament atrapen l’observador
en la mirada del silenci
que va fent camí a un món
de tracte i tacte desconeguts.
Imatge: Artem Ogurtsov
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...