299

  

        Braços de foc          

        desfan el teu cos

        en amarat riu

        de dits i llengua,

        envaint el meu mar.

imatge:cepolina.com

Ari/Encenalls

Qui es resisteix a l’encant de l’Ari  Garrido  fent una proposició d’improvisar quatre versos un dissabte a la tarda? 

El resultat es aquest, gràcies per la proposta, encantadora !!!

El blog de l'Ari :          http://prismesdevidre.blogspot.com.es

miraves, amb la serenor

de qui improvisa les hores

el batec accelerat

al mirall del teus ulls.

Imatge:: rossettiwrotepalabrasalviento.blogspot.com

327

Sona la música de petjades

damunt les rajoles,

el taral.leig  de la seva veu

s’apropa,

ara, els seus pits, tant propers

alimenten el meu nas,

omplint-me de l’aroma del seu cos,

els meus ulls criden

en un mut esglai, com cada dia,

Maleït cos !!! Maleït cos !!!

Sona la musica de  petjades

damunt les rajoles,

i el taral·legi de la seva veu

s’allunya.

s’allunya

cap un altre...canvi postural.

imatge:tesoroquehasescondidotusonrisa.blogspot.com

323

        Entra als meus ulls,
        navega i quedat’-hi,
        viuràs el meu pensament
        quan no estic amb tu.

imatge:lacocinadelispana.blogspt.com

319

                        Vestides de bombolles  
                        de renovada il·lusió,
                        espremen el suc i
                        pensen albades,
                        són les platejades temples
                        que l'or no envegen.

326

                     
         M'he cabussat         
 en els mots encreuats

de les teves cames,

bombolles de desig

m’han dut

al fons del teu alfabet,

on hem escrit

glossari d’aigua.

Fotografia: Abelardo Morell Fotògraf Cubà

242

                                                              

             Esquinçat d’ absurdes il·lusions
             i apedaçat de paraules buides
             has trobat el meu cos;
             l'has sargit amb fil d’or
             teixint-lo de tu.





imatge:locurasdelpensamiento.blogspot.com

325

          

                  Els núvols empesos
                         pel vent de nit,
                         deixen de paraules
                         l'ànima nua,
                         demà la vestirà l'alba
                         amb perles d'encís.

 imatge:picstopin.com

298/F

                   I fas aigua

         del meu cos,

         xuclant-me,

         a l'infinit

         dels teus ulls.

imatge:maestroviejo.wordpres.com

324

                      Plou foc de fam espès                     

damunt la gana arrenglerada,

demà covards voltors

urparan paraules de foc  al vent,

En faran carnassa!!!

Imatge:hipogenoblogspot.com

322

                  
És l’ara, l’instant maragda   
fos a la retina?,

És  desig,  el segon 

que el dit ens respira?

És tot, el granet de sorra

 clavat a l'aire?

pluja d'espores, 

vida, que ens solca la pell.

imatge: de la xarxa editada per encenallsdevida

   

321 Primavera, dia de la poesia.

                                                  

Enfonso el peus    

en la tebior de la terra

cercant el Sol d’Aigua,

dels peus cansats

naixeran noves Flors.

imatge:floresparamaria.blogspot.com

320

                          No saps
                          com m’agrada
                          endinsar-me
                          en tu
                          quan fas mar
                          el teu cos,
                          i fondre'm
                          en l'onada
                          de teva platja.

   

 imatge: Encenallsdevida

           

             

318

                                                            

                      Enlluernadors els focus
                      emmirallen la taula buida,
                      s’olora el silenci 
                      en l’aire impotent del fracàs.

imatge:todocoleccion.net

317

    
       Damunt l'euga blanca de llum

       cavalques en vel de la foscor,
       trencant el vent de coratges i pors
       converteixes rialles en solcs humits,
       i amb coces despietades, prens,
       sense miraments l’horitzó que cerques.


imatge:www.diarioresponsable.com

316

Ulls d’aigua  

perduts en el no res

del cel blau,

silent l’espera,

roinejaran demà

gris de mar.

imatge:juanmanuelramos.com.ar

Merike

El comentari tal com raja, sense embuts fet per la Merike al facebook, sobre el trastorn bipolar que pateix, m’ha portat a aquest petit poema; va dedicat a ella i a la gent que com ella el pateix.

La boira fosca avui, 

em fa saltar d’alegria,

podré navegar

en el suc de fruita matiner,

i enfonsar-m’hi

cercant el sol,

glaç, al fons del got.

imatge:arpsicologia.com

Fifo

Acròstic afectuós  pel meu gran amic i Mestre de Poetes 

Fifo!!!

Imatge, de la seva amiga i Pintora: Tere Navarro Ruíz

FI,

  ho és, com ho és

  la fidel amant  Teresa,

  te ma esquerra i “finura”

  per tot  el que l’interessa.

INTRÈPID  

  se li nota en la cara,

  allà on arriba

  organitza la gatzara.

FANTÀSTIC,

  ho és i tothom se l’estima

  des de el que canta

  fins el que fa una rima.

OMNIPRESENT,

  no podria enumerar

  als llocs a l’hora on pot estar,

  poesia, radio, cant, porró ,

  i de la resta, que n’haig de fer jo?.

313

312

                        No plou,
                        m'agrada la pluja,
                        i m’agrada el sol
                        quan regalima
                        la meva pell
                        cercant cada racó
                        adormint-me el sentis,
                        però enyoro la pluja,
                        enyoro la pluja
                        que apaivaga el meu foc,
                        arribant on el sol
                        no arriba,

                        on només hi arribes tu.

imatge:lacomunidad.elpais.com

311

   Cercant el niu dels teus pits 

   regalima la gota de vi,

   la retindré a besades lentes,

   jugarà a escapolir-se

   dels meus llavis,

   llavors...

   et beuré fins al fons.

imatge:imagenpersonalgotasdemar.wordpress.com

310

 

                           Es desperta
                           la flor del desig
                           al ritme del teus dits, 
                           s'adorm
                           a l'esclat de l'alba.




11/03/2014&27/01/2014


imatge:flickr.com

309

Els estels rovellats de la porta

no grinyolen, deu ser el temps.

La boira es fa espessa 

en un estol blanc

que demana pluja de nit.

Als peus li pesen les cadenes.

Cadenats tancats.

imatge:stonek.com

308/F/M

                                                                           

          
          Donar-te la raó ara,
                en la llum de les tenebres,
                seria carregar-me de raons,
                per dir-te
                en veu fluixeta de llum,
                que les meves raons, ara,
                em fan dir-te, que tenies raó.



imatge:rihanna rated r megamix - YouTube

306

              Nus, orfes, nafrats els ulls,
    s’esberlen els rostres
    amb l’angoixa
    dels interessos de la por.
    Com a camí, de sostre el cel.
    Boques badades fins a l’ofec,
    mudes,sense respostes.

    Sense respostes:
    del que, del com i del perquè.
    I del per qui?,
    SI,

    del per qui SI!!!.


imatge:pazcastillo.com

305

                            Plouen al sostre
                            de les il·lusions
                            ferides cobertes de sal,
                            barrots de gel
                            empresonen les ales

                            al cel d'un futur.

imatge:ja.my-walls.net

304

... I s’ha presentat sense avisar!!!

I li tinc dit...,

que vaig molt atrafegada jo

per escoltar les seves bajanades...

ha marxat amb la cua entre les cames,

m’ha trobat fent l’amor

 amb l’alegria!!!

Imatge:pastoralclaretianasdelnorte.wordpres.com

*303/M/C

Ressonen els maleïts tambors
en la teva terra  d’acollida,

s’enfosqueix el fil de llum

fen-ne gota de sang suspesa,

i l’abraçada promesa darrera

un “enter”, ara es converteix

en cor petit d’esperança,

Ressonen els maleïts  tambors

en la teva terra d’acollida.

Del poemari: Petjades Resseques

Imatge:batiburrillo.com

302

            Tenallats els peus            

al fang del camí,

i resten clavats;

romandré dempeus

amb el cos nafrat

per tots el vents,

els mateixos

que menaran la pluja

de l’alliberament.

imatge:cidiplus.com

280

A ulls clucs,

i a dits oberts

a nous cels,

farem l’amor; 

la lluna plena,

avui,

es bressola 

entre llençols.

300

                                                   

A una nova vida de mort 

obertes les cames,

I si és fembra,

obrirà les cames

per seguir donant vida,

alimentant la mort.


imatge:susurrosdelalmaparadespertar.blogspot.es

301

    

               S’escorre la ploma
               entre plecs de pell,
               paper arrugat
               esplet de vida i
               entrecreuats versos,
               sabedora
               que ha d’aprofitar
               fins l’últim alè,
               fins  a l’últim replec,
               eixuta
               només solcarà
               el record bromat
               i poètic del temps.

imatge:taringa.net

296

                                   Fa l’amor
                                   la muntanya
                                   al núvol
                                   convertint-lo
                                   en humida boira,
                                   mi vull confondre
                                   convertida en pluja
                                   i liquar-me amb tu.