divendres, 15 de juliol del 2016

S27/2016




                 Cada dia en moren al cel,
                 són estels, tan diferents?
                 La distància entre l'empatia,
                 l'amor, l'esgarrifança, el plor,
                 la fa el metre?, el quilòmetre?,
                 la pell?, el color de la veu o
                 l'altaveu pagat a l'orella?
                 Palpo de nit l'univers i veig
                 l'estel que cau, pel que resar.
                 Avui el plorem, igual que ahir,
                 i que abans-d'ahir o l'altre. I
                 segueixen fent caure estels
                 i sols volen que plorem el km 0.






 Imatge: Àngela Clos
 LaveudeLlarim.blogspot.com

diumenge, 3 de juliol del 2016

S25/2016






               És un Instant, un pas per l'endemà,
               el reconegut pessic que vol ser
               amable i tranquil, i que sovint
               et vol prendre l'amor del Tot.
               T'abandones, li fas l'amor, i
               fràgil t'adolles, te'n saps cristall.
               És un endemà de fils invisibles
               que ens premen fins al plor que vol
               ser el més dolç, el més proper, tangible.
               S'obre el doll i el fem germà, caminem
               en la son sense hores, llenç d'esperança.
               S'amara la llavor en l'entranya del sabut,
               com un nounat estel·lar vestit de llum.
               I parim l'agraïment en l'intangible reconegut,
               en la petja d'ànimes umbilicals, borró de futur.





Imatge: LaveudelLarim
Àngela Clos