Està parada la taula
al camí de les queixes,
fins i tot les engrunes
són daurades. Espatlles
humilment orgulloses
n’escolten la monotonia,
i les recullen amb la traça
de qui ha pastat moltes
vides, i les ha cuit al forn,
com la coca negra i dolça.
Els trossets de cel
i les bombolles
també són daurades...
A la taula del camí de les
queixes, res és dolc…
La coca negra es fa mel
a la boca del forner, en el
seu dolç i trist somriure.
Imatge: Chema Madoz
