divendres, 2 de gener del 2015

653/AA



     Fuetada càlida al cor, va ser l’aire
     d’aquell solstici de maduixes
     que li va durar tretze anys.

     Remembrança d’amor acalorat
     d’infantesa. Paraules acolorides
     varen vestir uns dies irisats, planejats.

     Dos mil dies d’un miratge complaent
     de final traït i a contracor perdonat
     per uns grisos dos mil cinc-cents dies.

     Camí costerut d'interior d’amor
     amnèsic, marcat per les roderes
     del desamor de cartes marcades.

     Fuetada gèlida d’un solstici nevat,
     la retornà al solstici de maduixes
     ara real. Al gaudi final d’ella mateixa.

Imatge: Fatalv Argentum.