S5/2016

 

      La vida empeny vents de canvis,
      i ella canvia, canvia passa rere passa
      empesa pel vent amic dels amics que
      són rosada i que tot ho amaren.
      Són connexions d’un univers on el Tot
      es fa i desfà sota el capell dels déus.
      Les veles són tibants i blanques, un
      tel opac per uns ulls vells, enlluernats.
      L’empeny el vent amic, camina i camina
      damunt les onades, xopa de blancs i cels
      defuig les escletxes tèbies del fons marí.
      Damunt la mar calma d’un vent escàpol
      la fi esquinça el tel, la xuclen els estels.

 Imatge: photocase