**661

  

        Plouen espurnes, és temps de foc
        en els cossos finament gebrats
        i d’obligats silencis. 
        En les mans parlades de l'ara
        és desfoguen els pensaments
        mai maldestres i molt amants.
        Mots vius atiats de volers tossuts
        reposen ara tristos als cossos gebrats.

Imatge: de la xarxa