d’un camí, d’un cel que ens mostra
l’infern que no volem.
Així volem i vivim,
com a hostes presoners i lliures.
Seré el teu amnèsic hoste
lliure i presoner alhora;
Em vendràs els teus lligams de vent
i em deixaré portar.
Volaré lliure per germinar dins teu.
