505

Pluja llunyana en el record

Emmudeix els gemecs

De les paraules silents,

Basardes en la nit, on

El tro mut espera.

Veus properes xarboten

En miralls plens de llum.

imatge: Laura Cenci

560

Suau,

lentament,

petons

encorden

parpelles,

compassos

de dits

desfan

els tirants

del desig.

Llisca

la pell

en la fosca,

sexes

nus

s’abracen,

perforen

la nit.

Imatge del pintor Cubà, Severando Cabrera Moreno. 

559

Tardor que deixes caure fulla de dia

per fer-me un coixí en nit de llàgrimes,

deixa’m aixopluc de melangia,

la vull plorar, també defugir.

Regalims de melangies,

cristalls de records de primaveres,

rebrotaran en mi.

558

Pupitres blancs

amb tinters negres

de saba blanca.

Vidres emboirats

de camins opacs,

efímers anys perduts

folls de saba blanca.

Col·leccionista de sabes

de blanc esquitx,

i de gotes de temps,

entrecreuant i maridant

sabes grises d'amors eterns.

Riu avall, retrobada

i reconeguda  de nou

en lladre de sabes;

Grisos desembolcallats

d’eterns adormits.

Descoberta de nous i plaents

amors de saba grisa.

imatge:misimagenesbonitas.com

557

Miro sol, el sol, endavant,

el riu em porta vida avall,

queden gotes d’ànima penjades

que vindran amb mi, companyes

fluint amb el destí, amarant

amb dolçor, el meu demà.

imatge:www.taringa.net

556 LL/E

I llegia:

“Costumbre antigua de príncipes,

Tener cerca de si,

Locos para su entretenimiento.

Quizás permisión de Dios,

Para que si los recuerdos

No les dijeran las verdades,

Se las digan los locos

Para su advertimiento

Y para confesión de los otros”

(Francisco de Quevedo.)

Envoltats per satèl·lits

Amb varetes de lluentons

Somriures de minut apagats,

Amagant tristes fal·làcies.

Ressona el  tic tac, un somriure

obrint-se camins, un segon

on la follia vola, lluentons,

Esclat de certeses; Veritats.

imatge:www.creativosonline.org

555 LL/J

Sons de lletres ignotes

em parlen de camins coneguts,

Pacient camí de recerca

En diccionaris rovellats

M’apropen al teu mon,

Ma estesa en circuits

Connectats al fil de vida.

imatge:elsuspirodeunangel-paloma.blogspot.com

554

Solituds teva i meva

Al sotabosc groguenc,

Jugarem a ser fulla i gota

Destriant i compartint

Melangies de tardor.

553

Racons ombrívols caducs,

Teranyines atrapen papallones,

Cors de capells adormits

Desperten, al so  del temps.

imatge:moesenciadespierta.blogspot.com

522

      Ulls cecs penetren el jo

      En lentes hores de plors,

      Escletxa en la retina,

      Contrallums en la  foscor.



imatge:www.roniearias.com

534

La teva mirada em pessigolleja

estremint la pell, sens tocar-la,

els sentits adormits 

es desperten al paradís

 de l’alè dels teus dits.

554

 Un TU i tot/ Un JO i res/ Un Tu + Un JO = Instant

No ets meva

Ni soc teu,

No ets meu

Ni soc teu,

No soc teva

Ni ets meva,

Som temps

vestit

d’instants,

temps

despullat

de temps,

encesos volers,

niats en un

nuats en un,

polsim efímer 

d’íntims estims.

imatge:sombrasmalparadas.blogspot.com

272

La boira dels records

Amara els cossos nuats,

En temps de pluja seca

Dits d’amants  efímers

Vesteixen instants

 Delerosos de pells.

imatge: foto digital "Los amantes"
de Mario Peraza.
www.artelista.com 

555

Aquest poema ha sorgit espontàniament al veure la foto en el mur d’un amic.

Llavor

Arbre,

Fusta

Drassana,

Mar,

Mort

Clivella.

Néixer

Créixer,

Tallar

Muntar,

Llançar

Mar,

Mort,

Clivella.

Tempesta,

Amor

Sol(s),

Braços

Encaixos,

Rems
Mar,

Mort,

Clivella.

Fer aigües

Navegar,

Tapar forat

Fer aigües,

Mar,

                                Mort.              Clivella.

                             Mort.

523

       Pell contra pell,

       Quiet l’ofec

       En l’abraçada

       De boques,

       Contingut l’alè

       Assaborint el somni. 

imatge: GÉ PELLINI escultura en broze 

547

I fujo de tu,

del dolor

compartit,

I em quedo

amarada

dels mars

navegats.

I no tornaré

si em crides,

I si,t’escoltaré

en silenci,

en el vèrtex

del camí.

I viurem

I volarem

I serem,

I serem

núvol i vent,

I ens perdrem

en l'etern.

Imatge:"La Tempestad” René Magritte

www.cuscatlan.com

554

 S’aixeca plujós el dia,

Qualsevulla nota, mot

Gest, llum, espora...

 Esdevé pols de rosada,

Placidesa silent

 Als ulls de l’anima.

imatge:escultura Jaume Plensa

553/LL/J

         S’havia jurat

         mes de mil cops

         que resseguiria

         aquella pell

         amb dits, ulls,

         ànima i boca,

         fins  xuclar-li

         el moll de l’os,

         fins fondre’s

         en aquell cos.

         Distrets els peus

         en humides llambordes

         refreden el somni,

         s’enriola, mil cops.

550/TB

         

       Esguard perdut

       interrogant certeses,

       records amagats

       al bagul de doble fons.

       La Lluna no parla,

       El Sol s’esmuny,

       Esguard perdut.

imatge: Irene Ciunel

Primer Aniversari!!!

Avui fa un any que amb aquest petit poema,vaig començar a llençar paraules al vent des de Encenallsdevida.blogspot.com.es

Agrair-vos de tot cor, a coneguts i anònims que hagueu fet una aturada en el vostre temps per recollir-les.

91.351 Gràcies!!!

       1F

       Assedegada,

       m'amaro

       en la llunyania

       de la teva pell.

549

       Endins els ulls

       Crida la mirada

       Lúbrica,

       Ebrietat vermella

       En vidriós contingut,

       Enfora el ulls

       Maragdes opaques.

imatge:www.diariowebcentroamericano.com

548

       Perduda la mirada

       Entre còdols

       Mullats per runes

       De sol i aigua,

       Silenci de solitud

       En blanca claror,

       Llengua trencadissa,

       Muda, enriolada.

imatge: Encenallsdevida

546/J/F

      Torbats en el fum

      De trobades amigues

      Regalimen  juganeres

      Paraules infinites.

      Frecs de retines

      Desvetllen albades

      En mans estretes.

      Esvanit  el cos

      Xopa avui l’ànima.

imatge:gafyfleitas.blogspot.com

545

Agre presó d’inquietuds

adormides en anys d'alquimia

i en dolgudes penombres,

salt a l’abisme sense xarxa,

s’obren barrots d’estels

farcit d’ànimes de llum,

guspires diàries encenen

un nostàlgic i enyorat Jo.

imatge:sugarbloc.blospot.com