dimarts, 23 de juny de 2015

S3




                             No enyoro bombolles ni revetlles,
                             les hores són polsims alats, regals
                             d’hores bessones sense calendari.
                             Abraçades de Blaus  impalpables.

                             L’enyor no té marca matemàtica
                             si l'esborrem del calendari imposat,
                             l’enyor és l’alè teixit de l’abraçada,
                             en llibre escrit a la pell de l'instant.

                             Pinzellada d’amor de l'u al trenta-u,
                             del gra de sorra a l’aigua, del núvol
                             al sol, de la pluja al glaç del groc al
                             Blau, pas a pas, palp a palp. L’instant.

                             No enyoro bombolles ni revetlles
                             les hores són polsims alats, regals
                             d’hores bessones sense calendari.
                             Pluja d'instants de pells abraçades.




Imatge de la xarxa

S2






                        Confosa nit

                        d’alegres solituds,

                        d’ànimes companyes.
                        Nit de cendres antigues,

                        bressol d'un nou bateig.



                        Ets nit pagana

                        si emmudeixes

                        goles i ulls?

                        Les mirades es perden

                        en el vol de guspires
                        i canten corals

                        als estels de nit.

                        I et fas fort.


                        La nit és màgica,

                        de fades, bruixes i  foc.
                        A flor de pell

                        el pensament mut

                        es fa silenci.

                        Es neguen els ulls

                        en degoter de vena,

                        els cristalls

                        que n’alimenten

                        l'esperit són  foguera.


                        Les flames de la nit

                        s'enlairen i t'embolcallen,

                        t'embruixen l’ànima.

                        I la nit es fa bressol,

                        pagà renovador
                        de vides que ballen.






 Imatge: Veins carrer Sant Joan de Matarò