La tarda es converteix
En un connat d’incendi,
Com cada tarda, puntual.
No hi ha mistos als calaixos,
les capses oblidades,buides.
Tremolen els dits en l’últim
intent d’un aspre fregadís.
Com cada tarda, puntual.
La pluja amatent apaga
amb dolorosa delicadesa
les alenades ganes d’incendi.
Com cada tarda, puntual
Es fa nit a les portes.
Imatge: Emiliano Ponci
