Repressió 40/2018

Et volen trencar,
et volen ofegada
dins l'aire,
no saben "pobres"
que l'aire
és per volar,
que l'aire ens dóna ales,
esmola la nostra dignitat,
i ens fa, i ens farà a cops
del vostre sutge,
més lliures.
Des del blau
fins a l'arrel,
des dels temps
a la terra amb ulls oberts
hem aferrat les mans,
engrunant les pors,
avui seguim
trencant les baules
del forrellat que ens vomiteu,
i així seguirem, sencers,
fins a obrir la porta
a l'aire de les llibertats
fins a la fi.

S13/2016

     Hablan las voces a lo lejos, despacio,
     en un Babel vestido de silencio.
     Son hábiles intérpretes de vida,
     de vida dormida en el tiempo.

     Horadan los tímpanos de la tranquilidad
     del ABSOlUtO ABSUrdO, del sUeñO.
     Babel de “B”: BUSQUEDA
     Babel de “A”: AMOR
     Babel de “U”: UNIVERSO
     Babel de “S”: SOLEDAD
     Babel de “O”: OLVIDO”

     Recostadas en la hierba del tiempo
     cuchichean con las semillas del sol,
     hoy vestidas de verdemar, 
     de ocaso húmedo.
     Depronto Babel enmudece,
     callan, se despiden despacio
     de una vida sin diccionario,
     donde
     la BUSQUEDA
     del AMOR
     es un UNIVERSO
     de SOLEDAD
     y sin OLVIDO. 


Imatge: @ Àngela Clos.
LaveudeLlariM.blogspot.com

740

          L'acceptació dels verds, dels blaus, s’aigualeix
                en la immensitat d’un oceà d’hores fosques.
                Vaixells sense nord escumen moments
                en la son del mirall, en el fosc del nocturn.
                La tempesta es fa i desfà en terra ferma,
                enfangant o aterrossant, enlairant la pols.

Imatge: Jeremy Miranda

Olga Portús Vinyeta

Acròstic per l’amiga Olga Portús Vinyeta, autora de l’obra.

         O n ens varem conèixer

         L a llum era immensa

         G uardans aixoplugava

         À nimes. Nit de grandesa.

22-24/01/2015

639

    Sol,

    perfuma el poeta els instants:

    dolçor, dolor, joia, color.

    Frecs de pells sovint

    trobades en somnis estranys

    no ignorats, reconeguts.

    Degoteig de mots s'escampen

    al paper amarant al poeta.

    Sol, perfuma instants.

Imatge: de la xarxa

638

        S’aprima la llum

        rere el finestral;

        Engrunes de pluja

        fan grisor als teulats.

        Ulls transparents

        és perden en el moment,

        On somriu el cor,

        i s'obren rescloses.

Imatge : Isabel Cid

637

Miro

el buit,

inútil

mirar

el ple.

El ple

és

buit,

més

que

el buit

que

miro.

El buit que miro, és ple del blau.

Imatge: Artem Ogurtsov.

636

      Avui fa fred a l’ànima,
      no la vull abrigar,
      deixaré que tremoli,
      i si cal,
      que deixi de respirar.
      Alenarà a pas de pardal
      demà en l'alba nova.
      Avui fa fred a l’ànima,
      no la vull abrigar.

Imatge: Guy Denning

281

        Endormiscats

        a recer de l’amor 

        obrim els ulls

        a la nit ingràvida

        de plaers desconeguts.

imatge:mialmadediamante.com

635 De xerrameca amb les neurones

         L’excel·lència

         en tot

         no és res,
         L’excepcionalitat 

         en el tot

         ho és tot.

imatge: Carlos Felice

633

      He apropat

      Els dits

      Del record

      A la finestra

      Dels llavis,

      Gust

      De dolços somriures,

      No han deixat

      Ploure

      Als núvols.

imatge: Alexander Gerst

632

       Arrels perdudes

       En foses mirades

       D’ulls transparents.

       No parla el verd

       De vida oblidada.

imatge:periodicosirreverentes.org

631

                 Es desperta la nit quieta,
                 nevada de gran silenci.
                 En la foscor les parpelles
                 esmicolen la nit, l’ànima.
                 L’alba punteja les ninetes
                 i es mou un bri de cos,
                 Llum.
                 Els ulls pentinen un nou dia.



Imatge: Leopoldo González

630

     I vivim volent volar,

     i volem; volem ser,

     i som, som: núvol i vent;

     i volant i vivint, Som.

Imatge: Marcela Bolivar

629

          Volaré

          Per sobre

          Dels meus ulls.

          En la fosca nit

          Llums i clarors

          Obriran les ales.

imatge: de la xarxa.

273

Esmicola

la pluja d’hivern,

torrentada de sentiments

inundant els ulls;

Aspectants,

esperen amb delit

el sol  de primaveres,

broll, de nous alés.

Imatge: de la xarxa.

562

        Besem, 
        fes brollar
        la meva sal,
        navegarem,
        fins barrejar-la
        amb les teves
        onades.

577

Orfes en un hospici,

De bates sense colors

En memòries fosques.

Un dit que et fa girar,

Obrint els ulls al silenci,

Camins de llums, colors.

576

   Sobreeixien del vell safareig

   paraules a oïdes d’innocents,

   eixida on pouàvem matinades,

   esquitx d’infant, poal oblidat.

imatge:www.flickr.es

563 Aurora, ja fa 34 anys!!!

           La música de les onades
           acarona els rinxols juganers,
           el vent llisca sobre el moment,
           el pensament vola cap a tu,

           És cinc d’octubre, sense fer soroll
           tornes a trucar a la meva pell,
           amb una suavitat exquisida,
           travessant fresc, el teu record.

           Ens vàrem conèixer uns dies abans
           tu en tenies trenta-tres, jo vint-i-cinc.
           Els teus ulls enormes clavats en els meus,
           amb veu molt dolça, una tarda em vas dir:

          -Em vinc a morir- ... Veig els teus ulls, PAU.

           Vas ser l’Aurora coincident amb el teu nom.
           Vas ser fanalet cap al camí desconegut.
           Vas triar la meva mà, em vas triar a mi.
           Vas ensenyar-me amb quina pau es pot morir.

           Torno a reposar el pensament
           en els còdols tebis d’octubre,
           el mar musica el teu record,
           el sol i el vent em porten
           la teva dolça i lluent energia.
           Gràcies per ser aquí i amb mi,
           Aurora.

+05/10/1980

imatge:eloscuroborde.wordpress.com