dilluns, 28 de setembre del 2015

S37






                  T’empaiten l’ànima,
                  són embolcalls transparents,
                  simulacres d’onades dolces,
                  sempre somrients, oberts.
                  Perfumen l’ambient d’afalacs,
                  l’alenen i s’escolen ben endins.
                  Els ulls que són miralls callats,
                  regalimen dins l’esguard, fosos.
                  A la punta dels dits els llavis
                  gens confosos, és un avís de pell
                  per l’ànima. S’entela la dolçor.

 

29/09/2015 revisat 30/09/2015
                          

 imatge:barbara benzina

dissabte, 26 de setembre del 2015

S36

 

  
             Sé que sou aquí aturant amb els dits
             sobre els llavis, els esglais que faran
             cantonades en el pleniluni de la nit.



Imatge: Roxana Labagnara.

S35







                     El cos navega en l’obaga.
                     És rierol mut que fa camí
                     al llac dels mots amarats,
                     cistella de plugims subtils.


Imatge de la xarxa.

dijous, 24 de setembre del 2015

S34 De xerrameca amb les neurones.




El millor del dia a dia és el que t'ensenya:
millor pla de vida improvisar l'esperança.


Imatge de la xarxa

S33 POESIA A LA FRONTERA





 

                                 I no es ressaca...
                                 Es el ple del Blau
                                 Engatada del vostre,
                                 Dels que vaig poder abraçar
                                 I pels que en la distància
                                 Em vaig sentir abraçada.
                                 No es agraïment
                                 De negre sobre blanc,
                                 Es agraïment de cor
                                 Avui ple de tots
                                 I cadascú de vosaltres.



Imatge de la xarxa

dijous, 10 de setembre del 2015

S32 CGJG


           S’atura el batec del cor
           rere les finestres de braços
           acollidors.
           El brogit del carrer emmudeix
           i vola en silenci sobre l’asfalt
           de paraules.
           Els ulls transparents s’abracen
           en mans diluïdes en mans.
           Les mirades es fan batec. 



Imatge de la xarxa.


dilluns, 7 de setembre del 2015

S31






       L’instant s’instal·la endins, profund,
       la seva llum que suau i lentament

       es clava, converteix en ossos  les ales.

       En un vol on el mar i el cel s’abracen, 

       els esquitxos es besen en sals i aromes
       de blaus poc definits, sovint confosos:
       L’aire extraviat i quiet,
       els ossos freds cristalls
       amarats de pluja i de plom.


       Un borrissol lent neix a l’os, l'embena
       i el vesteix d'un nou instant. Les ales
       ara sense plom fan vitralls del seu  Blau.




Imatge www.flirk


dimarts, 1 de setembre del 2015

S30


Fotografia diaris digitatls



 Fotografia La Vanguardia




                                                               Fotografia:José Morales


                                    Fotografia d e la xarxa

                                I de res serveix esquinçar-nos en el plor,

                                les cendres son de llauna, s’ha fos l’or.

                                Sols queda fer-se el vestit amb les runes

                                i les pedres dels temps. La memòria,

                                retina incompleta de pell transparent, cega.

                                Tampoc el pes del pas del temps ens tornarà

                                com a vestit de sorra l’engoli’t pel mar bessó.