Es revolten les parpelles gastades
Confoses pel tràfec dels jos.
S’enlaira en el plaer
momentani
De confondre’s amb la sorra
Entre el pit i el sol per un
segon.
S’abraça a la llengua d’escuma
Que s’ofereix dolça a
engolir-lo,
Una alenada d’aire fresc l’enlaira
Abocant-lo de nou al seu mon.
Es revolten les parpelles
gastades.
imatge:www.bonsaisgigantes.net
