III TROBADA POESIA A LA
FRONTERA,
06/05/2017
el nostre agraïment a
06/05/2017
el nostre agraïment a
Poetes i Músics, sense vosaltres res seria possible!!!
Aquest any si!!!
Tenim foto de família!!!
Aquest any si!!!
Tenim foto de família!!!
Gràcies, Ajuntament de Colera i col·laboradors per l’acolliment i la difusió de la trobada
Sr. Lluís Bosch, alcalde de Colera
Sr. Carles Bros. A l'espai cultural de Colera.
POESIA A LA FRONTERA a les televisions Gironines, gràcies!!!
Els Poetes i Músics
Músic D'Oriola (País Valencià), Figuerenc d'adopció Vicenc Canovas Sanchez a la tercera trobada de Poesia a la frontera.
En el seu últim treball "Deu cançons d'amor i dos poemes"» ha musicat poemes de Pere Prada, Henar Galán i altres autors de l'Empordà.
El poeta i músic Jordi Guardans, que per tercer any consecutiu hem tingut el plaer de comptar amb la seva presencia a la III trobada Poesia a la frontera.
El poema 33 de "El llibre de Dresden"
En el viatge tothom procura
un gran perdó que vol molt d’amor
a les maletes i a les butxaques
per arribar on s’ha d’arribar.
Som l’enemic quan el cos lamenta
que no té pes, que no fa de cos.
Maltracta l’ànima d’una forma
massa terrible, desventurada,
perquè amb el cos és com ella es tracta.
Aquest viatge troba el sentit
del cos ferit que és tot ell un mapa,
tot ho destapa, va dirigit
a dir l’amor per on s’alimenta.
Hem de menjar la terra calenta
sigui com sigui. Tinguem en compte
que som desig que no vol obstacle,
a l’inrevés, amor pel miracle
valent i clar, immoral i sacre.
Avui que estic amb la febre alta,
la veu malalta del meu desig,
sóc una guerra a favor del dia
de la utopia ficada al mig,
a fons, a dins, la sang la disputa.
Siguem pell bruta jugant amb fang.
A l'enllaç recitant a la trobada, enregistrat per l'Olga!
https://www.facebook.com/angelaclos22/videos/vb.100006500632539/2148669472026386/?type=2&theater
La Salut Pla Girbés, poeta d'Algemesí (País Valencià.)
Aquest any per problemes de Salut a última hora no va poder ser amb nosaltres, en l'escrit següent us fem cin cèntims del que va passar i el perquè de les dues fotos.
Les muses sempre alerta!!!
D'aquelles petites grans coses que passen i et fan xalar de valent!
Érem a la porta on acabàvem fer la presentació de "Eren Ells", compartíem impressions entre ratafia, cigarretes i fins i tot alguna llàgrima després de sentir en veu d'en Carles Rebassa fragments de la novel·la.
Una parella s'acosta al grup i, oh!, decebuts s'adonen que la presentació ja havia acabat.
Es presenten, acaben d'arribar a Llançà fa pocs dies, ell com a professor de l'Institut de la Vila. Volien confirmar també l'horari de Poesia a la frontera que l'endemà dissabte es feia a Colera. Cop d'ull al Cartell, i el Josep Maria, aquest és el seu nom ens diu: -La Salud Pla, no serà pas la Salud Pla Girbés d'Algemesí?
-Afirmatiu!
A partir d'aquí tot es desboca en emocions i connexions... el Josep Maria també és l'Algemesí...
Aquest any la Salud a última hora no ens va poder acompanyar com era el seu desitj a la trobada poètica.
El dia abans amb el Josep Maria havíem parlat que bonic seria el seu retrobament tant lluny i de compartir poemes amb ella donada la feliç coincidència.
El Josep Maria que es posa a disposició de la Trobada, i en menys d'una hora llibre en mà, fa seus els poemes de la Salud, i ens l'apropa amb l'accent d'Algemesí que esperàvem trobar i ens fa xalar d'allò més.
Molta emoció per tot plegat.
A la nit li explicava a la Salud per telèfon, ens vàrem emocionar!
Un visca sempre per la bona gent, i allò que passa el que no saps t'espera a la cantonada!
Gràcies Salud, gràcies Josep Maria Sarrió
Érem a la porta on acabàvem fer la presentació de "Eren Ells", compartíem impressions entre ratafia, cigarretes i fins i tot alguna llàgrima després de sentir en veu d'en Carles Rebassa fragments de la novel·la.
Una parella s'acosta al grup i, oh!, decebuts s'adonen que la presentació ja havia acabat.
Es presenten, acaben d'arribar a Llançà fa pocs dies, ell com a professor de l'Institut de la Vila. Volien confirmar també l'horari de Poesia a la frontera que l'endemà dissabte es feia a Colera. Cop d'ull al Cartell, i el Josep Maria, aquest és el seu nom ens diu: -La Salud Pla, no serà pas la Salud Pla Girbés d'Algemesí?
-Afirmatiu!
A partir d'aquí tot es desboca en emocions i connexions... el Josep Maria també és l'Algemesí...
Aquest any la Salud a última hora no ens va poder acompanyar com era el seu desitj a la trobada poètica.
El dia abans amb el Josep Maria havíem parlat que bonic seria el seu retrobament tant lluny i de compartir poemes amb ella donada la feliç coincidència.
El Josep Maria que es posa a disposició de la Trobada, i en menys d'una hora llibre en mà, fa seus els poemes de la Salud, i ens l'apropa amb l'accent d'Algemesí que esperàvem trobar i ens fa xalar d'allò més.
Molta emoció per tot plegat.
A la nit li explicava a la Salud per telèfon, ens vàrem emocionar!
Un visca sempre per la bona gent, i allò que passa el que no saps t'espera a la cantonada!
Gràcies Salud, gràcies Josep Maria Sarrió
Us deixem un poema:
Al mirall dels teus ulls s'esfonen camins de blaus
enllà de la petjada del record.
El tacte trèmul de vent s'escampa.
La remor de terra, de terra antiga, minva.
L'enigma es desvetlla.
Rastre de núvols clivellen el silenci.
Una pell es fon al rostre d'aigua.
Àvid, el gest, retorna commogut rere el somni.
El temps, ferit es despulla i respira,
respira, amb alè de flama.
Va creixent la imatge d'un ponent,
d'un ponent amb la llum que batega,
amb la llum... que emmudeix.
El poeta Gironí Pep Panosa Jardiner de Sentiments, a la tercera trobada de Poesia a la frontera.
LES HORES QUE EM SALVEN
Els vents entremaliats
em giren i regiren els poemes,
escuro l’aire just
sense ser esquerp ni estricte
per sobreviure a la paraula.
I tot i així,
em sento captaire de mots
per descriure el bes i la moixaina
en els capvespres clars de primavera,
on les mans esteses conflueixen
i l’efímer temps de l’alè ens respira.
Perdurable bellesa: la teva.
Ignoro com se’m cremen les hores
per un vers, les que em salven,
una bellesa abraçada
desesperadament a les paraules.
La poeta Gironina Rosa Cullell Oliveras, aquest any també amb nosaltres a Poesia a la Frontera.
Un poema seu diu:
L'eròtica de les paraules...
sinuós abrigall de sentiments
que mostren les corbes
i amaguen el cor.
Desvetllen laments,
ofecs d'orgies compassades.
Mirades obscenes
sostenen
la intenció més profunda.
Un haiku ... un sospir.
Rodolins acaronen
la pell sublim del paper de seda.
Odes a l'amor,
poemes escrits amb sang.
La força que brolla
de l'instint rebel.
Besos de mots,
de la boca a l'oïda
viatgen sens parar atenció
en l'univers càlid
de l'entonació.
L'eròtica de les paraules...
sinuós abrigall de sentiments
que mostren les corbes
i amaguen el cor.
Desvetllen laments,
ofecs d'orgies compassades.
Mirades obscenes
sostenen
la intenció més profunda.
Un haiku ... un sospir.
Rodolins acaronen
la pell sublim del paper de seda.
Odes a l'amor,
poemes escrits amb sang.
La força que brolla
de l'instint rebel.
Besos de mots,
de la boca a l'oïda
viatgen sens parar atenció
en l'univers càlid
de l'entonació.
El Jordi Rodríguez-Amat, pintor,escultor, poeta, que enguany també ens acompanyà a la tercera trobada de Poesia a la frontera.
Un poema seu diu:
ESPAIS ÍNTIMS
Vells de temps som,
quan envoltats per vespres d'espessa boira,
els deserts se'ns fan indefinibles.
I les edats bateguen de foscor,
quan tenyits de porpra, lluny de clarianes,
els vicis emplenen els cors.
Llavors, l'infinit és un cel ras incert.
Però, quan ben cenyits per tenebres
la tardor s'esberla a l'hora baixa
i de sobta, la fredor del glaç fon,
les planures s'empolainen de llum i joia.
Son instants eteris entre núvols de gessamí blau.
Son espais íntims endevinant nous camins.
Son lluernes properes de cels infinits.
Just llavors, llanternes de raó emplenen el desig
i la llum ens acull entre abraçades d'amor i solidaritat.
la tardor s'esberla a l'hora baixa
i de sobta, la fredor del glaç fon,
les planures s'empolainen de llum i joia.
Son instants eteris entre núvols de gessamí blau.
Son espais íntims endevinant nous camins.
Son lluernes properes de cels infinits.
Just llavors, llanternes de raó emplenen el desig
i la llum ens acull entre abraçades d'amor i solidaritat.
"Perseguint les ombres"
l'Antoni Madueño, Clustrobar Antoni Madueño, musicòleg medievalista, natural de Ripoll, que ens ha acompanyat per segón any consecutiu a la tercera trobada de "Poesia a la frontera"
L'escriptora i poeta Coleta Planas a la III trobada de POESIA A LA FRONTERA.
Ens diu d'ella el següent: >>Vaig néixer el primer de gener de l’any 1955 a Pampelonne, un poblet del Tarn al cor d’una campanya que me va donar a sentir les primeres notes verdes d’una naturalesa salvatge i benvolent....>>
Un poema:
Memòria enlluernada
La poesia…
dir només l’essencial,
res més ni menys,
amb quatre mots insòlits
que se donen la mà,
que s’estiren la llengua,
per expressar,
una petita joia fugaç
o un malson tenaç.
La poesia…
coca ensucrada,
arrodonida de dolçor.
Pell a pell.
Cara a cara.
Vi blanc als llavis de l’avi.
Aigua de regadiu rient.
Pressec bonic que s’ajunta a la branca
amb una cotrilla de germans pitits.
La poesia…
pas a pas, puja serena
al cim sagrat de la muntanya.
Dins un viatge d’ulls parpellejant,
entre celles, cel i neu,
el vilatge, presumit
s’enmiralla dins el llac
centelleja allà dalt,
ruta de Tarerac.
El poeta
copsa l’instant
li fa un niu menut dins la memòria.
Se’n va corrent cap
a la soledat
de la casa catalana.
Deposita la imatge,
deposita l’instant,
tènue, emocionat.
Sobre la pàgina blanca,
la tinta tremola, se cuita
sota els mots enlluernats
de metàfores.///
Sota la pressió de les tampes obertes
S’escriu el poema.
coca ensucrada,
arrodonida de dolçor.
Pell a pell.
Cara a cara.
Vi blanc als llavis de l’avi.
Aigua de regadiu rient.
Pressec bonic que s’ajunta a la branca
amb una cotrilla de germans pitits.
La poesia…
pas a pas, puja serena
al cim sagrat de la muntanya.
Dins un viatge d’ulls parpellejant,
entre celles, cel i neu,
el vilatge, presumit
s’enmiralla dins el llac
centelleja allà dalt,
ruta de Tarerac.
El poeta
copsa l’instant
li fa un niu menut dins la memòria.
Se’n va corrent cap
a la soledat
de la casa catalana.
Deposita la imatge,
deposita l’instant,
tènue, emocionat.
Sobre la pàgina blanca,
la tinta tremola, se cuita
sota els mots enlluernats
de metàfores.///
Sota la pressió de les tampes obertes
S’escriu el poema.
L'escriptor i poeta Brahim Yaabed originari del Senegal i Mauritània, que l’any 1992 va "adoptar" Catalunya. També ens va acompanyar a la III trobada de POESIA A LA FRONTERA.
Acaronats per la Llum,
Del misteri de l'Univers.
Que ens banya amb perfum,
D'un món profund i divers.
Tu i jo dins d'un núvol Sagrat,
Abraçats amb la Santa Unitat.
On el temps no és pas desgastat,
I flueix amb la eterna Felicitat.
Protegits per la Gràcia Divina,
Contemplem, des de dalt, l'Esplendor.
I els proïsmes amb ànima fina,
Lloant el nostre Salvador.
Avui he sentit la teva Energia,
Que aixopluga la meva Ànima.
Amb tanta escalfor i Alegria,
Que esperonen una sàvia Ploma.
Ets l'Alè que cura la meva tristor,
Com el vent quan revifa el foc.
I brolla de dins meu una Claror,
De rajos d'Amor, no gens poc.
Ets l'Esperit que doma el meu Ego,
Abans encantat pel desig terrenal.
Com la mare que bressa el seu nadó,
Amb el més gran amor maternal.
Et recordo cada dia i nit,
Fusionat amb la teva Essència.
I et somnio sense neguit,
Gaudint d'una sublim Presència.
Jo sóc Teu perquè Et pertanyo,
Encara que a vegades em senti sol.
I des del meu quietisme t'enyoro,
Com quan a l'hivern s'anhela el Sol.
ARNAU.
No és lluny, el present nou que es forja,
sinó en les seves mans, les cuixes,
la redempció dins els seus ulls.
Són càmeres de vigilància, aquests ulls:
et filmen, destrien, t’estimen
o t’arraconen en un no mai més,
i mai no fas més flor dins d’ell.
No es tracta de ser tu ni, ja ho he dit,
de la llavor infinitesimal
de ser particular; de ser,
tan sols… Tan sols no cal ésser llavor,
però si plantes els teus ulls al seu somriure
o pintes un somriure entre els seus dits,
que pinten, invisibles,
ja no tindràs aquella sensació d’ofec,
de córrer tan descalç per sobre un camp de sal
i travessar muntanyes per trobar just muntanyes
i destrossar miralls i tallar-te amb els vidres.
Ja no tindràs aquell ressentiment
que els teus petons no saben nodrir llavis
que tot just ara s’ensaliven, que no saben
el gust de l’olor, que és penetrant com ferro,
i realment té gust de ferro, d’aigua,
quan és tan vera aigua que té gust de ferro…
Si jeus a descansar entre el seu coll
esdevindràs la molsa, au!, que es multiplica,
tot un ecosistema, tu, en ell, per sota els braços,
si et mira i et fa part dels seus,
i si tu et deixes trasplantar en aquella onada
que et munta pel clatell i per les ales,
si tu el fas part dels teus
i deixes d’exaltar-te
perquè no pots morir
després d’un minut d’estimar-lo,
no has de parlar, car ets
les fulles més suaus de l’herba-sana
i l’èxtasi de l’arbre entre les cames
i el gust de roca enmig de la saliva
i ets l’enamorat i l’incendiari
i l’àngel que s’escorre amb el diable,
just perquè, amb un petó dels ulls,
ell, que és el present nou que ja es despulla
i ja a les mans fa gust d’herba aromàtica,
no t’ha dit «no»
i t’ha prohibit plorar, tudar-te, caure i fer oi,
i t’ha prohibit morir
i t’ha prohibit podrir-te.
que els teus petons no saben nodrir llavis
que tot just ara s’ensaliven, que no saben
el gust de l’olor, que és penetrant com ferro,
i realment té gust de ferro, d’aigua,
quan és tan vera aigua que té gust de ferro…
Si jeus a descansar entre el seu coll
esdevindràs la molsa, au!, que es multiplica,
tot un ecosistema, tu, en ell, per sota els braços,
si et mira i et fa part dels seus,
i si tu et deixes trasplantar en aquella onada
que et munta pel clatell i per les ales,
si tu el fas part dels teus
i deixes d’exaltar-te
perquè no pots morir
després d’un minut d’estimar-lo,
no has de parlar, car ets
les fulles més suaus de l’herba-sana
i l’èxtasi de l’arbre entre les cames
i el gust de roca enmig de la saliva
i ets l’enamorat i l’incendiari
i l’àngel que s’escorre amb el diable,
just perquè, amb un petó dels ulls,
ell, que és el present nou que ja es despulla
i ja a les mans fa gust d’herba aromàtica,
no t’ha dit «no»
i t’ha prohibit plorar, tudar-te, caure i fer oi,
i t’ha prohibit morir
i t’ha prohibit podrir-te.
El poeta Terrassenc Àngel Carbonell que ens va acompanyar a la III trobada de POESIA A LA FRONTERA.
Un poema:
A POC A POC ES DESVETLLA.
A poc a poc es desvetlla, ara estira
els peus, les cames, els braços, badalla,
es va deixondint, el licor li corre
roent per les venes i les escates.
Encara al llit, fa estona que no para,
a l’ampla espluga del vell del mar, fonda
sota la superfície de les aigües,
ni l’ombra se’n percep des de la riba.
Es posa un negligé teixit d’escates
d'argent, tan fi que no sembla portar-lo.
Es mira fastiguejada el mirall,
li ha donat mala vida la bellesa.
Els tritons la contemplen admirats,
mouen les vivaces cues amb gràcia.
Desconeixen el pas del temps prô semblen
joves en l’afany inútil de viure.
Es veu freda al tel gebrat, la penetra,
ara bé podria semblar un brot jove
d’ametller florit massa d'hora, mort
pel març amb una mortalla de vidre.
Coneix l’ombra de l’altra banda, xucla
la poca llum que li queda a les venes.
Fugen records que jeien en silenci,
deixant-la sola en la seva peixera.
a l’ampla espluga del vell del mar, fonda
sota la superfície de les aigües,
ni l’ombra se’n percep des de la riba.
Es posa un negligé teixit d’escates
d'argent, tan fi que no sembla portar-lo.
Es mira fastiguejada el mirall,
li ha donat mala vida la bellesa.
Els tritons la contemplen admirats,
mouen les vivaces cues amb gràcia.
Desconeixen el pas del temps prô semblen
joves en l’afany inútil de viure.
Es veu freda al tel gebrat, la penetra,
ara bé podria semblar un brot jove
d’ametller florit massa d'hora, mort
pel març amb una mortalla de vidre.
Coneix l’ombra de l’altra banda, xucla
la poca llum que li queda a les venes.
Fugen records que jeien en silenci,
deixant-la sola en la seva peixera.
L'escriptor i poeta Andreu Pérez MingoranceTerrassenc de naixement. enamorat de l'empordà i resident a Banyoles, que ens va acompanyar a la III trobada de POESIA A LA FRONTERA.
Un poema:
Jo declaro, carn de llom, que l’envejós
no et fa mal a tu, car no fa retrets a
l’oblit?
Jo també faig retrets al fill rabiós,
buscant les belles danses per pur despit.
En canvi tu em dius toques la flauta,
munys belles danses, impetuós escut.
A ell mateix nodridor l’espanta,
esbatanat s’alegrà prudent l’astut.
Respon-me! Salut de bell nou,
l’aurora del cel la blanca claror de la Lluna
roba
amb la primavera el cor s’alegra.
Immortal octubre pren les estacions,
la ciutat amb les seves portes obertes
deixa anar el gossos a la mar.
L'autora del blog
Un poema:
J/21 2017
Ho vaig entenent,
hi has de ser per
poder-me reconèixer,
ser camí, sorra, branca,
i fulla caiguda, i rebrot
amollat a l'aigua.
A poc a poc despullo
la tija de les punxes
que badant foraden
la pell sense perdre
l'olor de flor oberta.
Heures perennes
de primaveres
a hiverns segellen
amb dolçor la llosa.
L'autor de l'obra del cartell d'enguany, com cada any i ja en són tres, es de l'artista polifacètic i amic Carles Bros Solanes, que ens torna a acollir al seu estudi de Colera per la III POESIA A LA FRONTERA, aquest amb sorpresa inclosa com a poeta. Gràcies Carles!
Diu:
Els teus llavis de color carmí,
són com pètals de roses
que deixen el meu cos
d'empremtes, com un mosaic
perfumat de primavera.
L'ESPAI CULTURAL CARLES BROS (COLERA)
Unes quantes fotos:
Dades d’interès:
Ajuntament de Colera http://www.colera.cat/
Renfe: http://www.renfe.com (Colera disposa
d’abaixador, no tots el trens hi tenen parada)
Càmping Sant Miquel Bungalows http://www.campingsantmiquel.com/
Hostal Mon Mercè http://www.hostalmontmerce.com/
Hostal Tots Som Pops http://www.totsompops.com
Hotel La Gambina http://lagambinahotel.com/
FINS LA PROPERA!!!
✬✬✬✬✬✬
II TROBADA POESIA A LA
FRONTERA,
01/10/2016
el nostre agraïment a
01/10/2016
el nostre agraïment a
Poetes i Músics, sense vosaltres res seria possible!!!
Gràcies, Ajuntament de Colera i col·laboradors per l’acolliment i la difusió de la trobada
POESIA A LA FRONTERA A Empordà TV "El Mirador"
http://empordatv.xiptv.cat/el-mirador/capitol/colera-ii-trobada-poetica-poesia-a-la-frontera-a-el-mirador#.V-wT6Q750mw.facebook
Els Poetes i Músics
Ens fa molta il.lusió que l'Antoni,Clustrobar Antoni Madueño hagi triat aquesta trobada per estrenar els "Planys de David" Planctus David de Pere Abelard, i presentar-nos mitjançant la seva música i poemes a aquest interessant personatge nascut a la Bretanya l'any 1079.
Una mica més de l'Antoni, aqui:https://clustrobar.com/
Pintor i, colorista de paraules, poeta Jordi Rodríguez-Amat. El poema, furtat de la seva pàgina diu:
.... i una volada de gavina de moviment majestuós.
D'on vinc infortunat agnòstic ?
I en el dubte,
pel goig, l'ànim embriac, o per la por, l'esperit constret.
On vaig, malaurat piadós ?
I a cops,
de buidor l'ànima plena,
Qui sóc, que camino i no sé com ni a on ?
Tombo el coll i miro enrere,
i no em queda més que el record.
Allò que era ja no és.
Això que és, abans no era.
I quan de nit, lluny de la claror que de dia m'emplena,
escolto ma serenor i mes plors,
sento enlairar-se en mi com un estel,
esbatecs de joia i esperança.
Gràcies per la foto amic Manel Bielsa Martin!
El poeta Mallorquí Carles Rebassa.
Fem-nos silenci i bevem-nos a petits glops aquest poema:
CANT ESPIRITUAL.
Wisqui, et demanam. Wisqui! I tu,
senyor, ens dons aigua. I a damunt ets
molt adorat per alcohòlics vius
que beuen brou perquè per tot fan aigua.
Wisqui, vatuadell, et demanam.
Deixa'ns en pau de por i de medecina
i ja desapareix d'un cop del món.
No et multipliquis més. No tinguis sexe
amb els al·lots perduts de matinada
ni amb les nines que s'enyoren d'aires
càlids i sensuals, desconeguts.
Decanta't de la nostra llum. I prou aigua,
et demanam. Wisqui, et demanam.
Fes que la terra es desfaci del cel
i arrabassa els dos ulls de viu en viu
als qui han perdut i menyspreen la terra.
Aquests són els que et preguen la teva aigua.
Wisqui, et demanam. Wisqui! I tu,
senyor, ens dons aigua. Beu-te-la tu.
El poeta Terrassenc de naixement i enamorat resident Torroellenc, Andreu Pérez Mingorance que diu:
M’arrisco
La solució no és a l’enneàgon
M’arrisco!
Visc!
Somio!
Visc!
Escric!
Visc!
Sóc present,
Sempre he estat aquí!
Puc Morir!
Visc!
Vaig néixer,
en una habitació de verd cristal•lí.
He sentit dolor!
Visc!
He plorat!
Visc!
He viscut la meva pròpia mort,
he anat al meu propi funeral,
portat flors a la meva tomba,
al menys tres vegades,
però visc!
Pensaves que set,
que quatre,
però visc!
No sempre ric,
al meu racó de plorar ploro,
no sóc tan cretí,
no ignoro el dolor,
però tampoc la joia.
Ni vuit ni sis ni cinc.
Tinc tan d’orgull com tots el idiotes,
Tanta por com tots el cretins,
tanta vanitat com tu i com jo.
Ni tres ni dos ni u ni nou,
doncs a la fi sóc un pobre mortal,
més cabra que joglar,
però visc!
Visc en la dansa que ensenya,
que posa l’arc dels amants,
que traeix, que mort,
aquell que pel camí
sap arribar al propi funeral,
però no foteu que serà just, justament al final.
Salut Pla Girbés, poeta d'Algemesí (País Valencià.) A
la trobada de l'any passat ens va obsequiar amb la sorpresa de la seva
visita per acompanyar-nos, i varem poder gaudir d'un tastet de las seva
poesia. Enguany molt contents de poder-vos-la presentar. Us deixem un
poema seu que diu:
Al mirall dels teus ulls s'esfonen camins de blaus
enllà de la petjada del record.
El tacte trèmul de vent s'escampa.
La remor de terra, de terra antiga, minva.
L'enigma es desvetlla.
Rastre de núvols clivellen el silenci.
Una pell es fon al rostre d'aigua.
Àvid, el gest, retorna commogut rere el somni.
El temps, ferit es despulla i respira,
respira, amb alè de flama.
Va creixent la imatge d'un ponent,
d'un ponent amb la llum que batega,
amb la llum... que emmudeix.
Al mirall dels teus ulls s'esfonen camins de blaus
enllà de la petjada del record.
El tacte trèmul de vent s'escampa.
La remor de terra, de terra antiga, minva.
L'enigma es desvetlla.
Rastre de núvols clivellen el silenci.
Una pell es fon al rostre d'aigua.
Àvid, el gest, retorna commogut rere el somni.
El temps, ferit es despulla i respira,
respira, amb alè de flama.
Va creixent la imatge d'un ponent,
d'un ponent amb la llum que batega,
amb la llum... que emmudeix.
El poeta i músic Jordi Guardans amb un poema inèdit, autògraf, inclòs a la carpeta del CD "T’ESCRIC DES DE GRANADA”
Quan l'àngel vingui
no farà pas un poema,
sinó que s'asseurà una nit
en els portals, deixant caure
les estones sense por,
cada glop de temps mal fet,
cada gra de blat injust
que arrenqui el vent.
S'asseurà i els seus somnis
seran arbres per fer llenya
del destí dels vianants,
encenent-los amb un foc
que cremarà com les paraules
clares i ben dites del silenci.
Inèdit 1976
http://www.jordiguardans.cat/biografia.php
https://www.facebook.com/CavallerEspercius/
La poeta Rosa Cullell, poeta d'Anglès de naixement, i de molt bona d'adopció Gironina.
Un poema seu:
Voluntariat per la llengua
Jugant amb l’ànima, nostra paraula,
s’apuntalen els lligams d’amistat,
alliberant el lleó que no garla
per la sabana del voluntariat.
Petjades que comparteixen cultura
en punts de trobada o pel carrer,
xerrades en ciutats o en la natura
del què fem o del que voldríem fer.
És l’amor per la llengua catalana
que estira la mà al nou visitant,
com nostra dansa amb plaer agermana,
de tot cor: cantant, saltant i ballant.
L'autora del blog
T'he somniat?
T'he somniat!!!
T'he somniat si no aquesta tinta
seria transparent,
hi és ben present, i en present
immediat parla de Tu, de Tots
i, potser del meu petit jo.
M'he passejat pel bosc clarisser
sense ombres, on la capçada dels arbres
estimats, es feia pluja de llum de Tots.
La pluja ha mullat el cos quiet i nu
mentre feia camí sense acomiadar-se.
El comiat sempre hi és al final de la nit.
El bomber a la porta,
l'infermer sense rubor.
El cos quiet que mira,
els quadres testimonis,
les rajoles encara calentes,
i els poemes
que per sempre, dormen.
El cafè, avui mut.
T'he somniat,
ara, t'escric
i ensucro el cafè
de present,
de lletres transparents
que em porten al teu present,
a Tu!!!
Fotografia Manel Bielsa!
T'he somniat!!!
T'he somniat si no aquesta tinta
seria transparent,
hi és ben present, i en present
immediat parla de Tu, de Tots
i, potser del meu petit jo.
M'he passejat pel bosc clarisser
sense ombres, on la capçada dels arbres
estimats, es feia pluja de llum de Tots.
La pluja ha mullat el cos quiet i nu
mentre feia camí sense acomiadar-se.
El comiat sempre hi és al final de la nit.
El bomber a la porta,
l'infermer sense rubor.
El cos quiet que mira,
els quadres testimonis,
les rajoles encara calentes,
i els poemes
que per sempre, dormen.
El cafè, avui mut.
T'he somniat,
ara, t'escric
i ensucro el cafè
de present,
de lletres transparents
que em porten al teu present,
a Tu!!!
Fotografia Manel Bielsa!
L'ESPAI CULTURAL CARLES BROS (COLERA)
Dades d’interès:
Ajuntament de Colera http://www.colera.cat/
Renfe: http://www.renfe.com (Colera disposa
d’abaixador, no tots el trens hi tenen parada)
Càmping Sant Miquel Bungalows http://www.campingsantmiquel.com/
Hostal Mon Mercè http://www.hostalmontmerce.com/
Hostal Tots Som Pops http://www.totsompops.com
Des de Colera, POESIA A LA FRONTERA, gràcies a tots els que ens vareu acompanyar d'una manera o altre, i per fer que vetllada d'amistat, música i poesia genial!!
Fins la propera !!!
✬✬✬✬✬✬
I TROBADA POESIA A LA FRONTERA,
19/09/2015
el nostre agraïment a
Poetes i Músics, sense vosaltres res seria possible!!!
Gràcies, Ajuntament de Colera i col·laboradors per l’acolliment i la difusió de la trobada.
POESIA A LA FRONTERA A Empordà TV "El Mirador"
http://empordatv.xiptv.cat/el-mirador/capitol/el-mirador-carles-bros-i-angela-clos
POESIA A LA FRONTERA al Canal Blau, programa de radio "Que Volin les Paraules"
des del minut 40'
Al setmanari Hora Nova.
Els Poetes i Músics
En Jordi Guardans es un altre dels poetes i abraçat amic que ens acompanyarà el dissabte dia 19 de setembre a POESIA A LA FRONTERA. Aqui teniu els enllaços a la seva pàgina web http://www.jordiguardans.cat/ i al facebook https://www.facebook.com/CavallerEspercius?fref=ts
En un dels seus poemes ens diu:
Es van batejar
despullats de cap
a peus, abraçats
amb força
dins d'un riu
que els estimava,
i els donva força
de vinyes al sol
enmig del fred
de la nit callada.
Quant d'esperit i de sexe
per endollar-se
a la llum de la matinada
i fer una comunió
de bellesa i de lluita
contra allò que pot passar
quan es fon la Unitat
de Vigilància Intensiva
i les infermeres criden.
(Jordi Guardans) Barcelona
Qui també serà amb nosaltres a POESIA A LA FRONTERA, el dia 19 de setembre, çes l'estimada Poeta del desert, la Consol Vidal Riera. Un trosset de la seva poesia diu:
Exiliada del teus ulls
comtemplo com es dissol
l'adob que cubreix l'oasis
que va embastant amb la pausa,
de les hores baixes de la tarda,
les ombres que portaran l'encís
de la nit sota el vel de l'incògnita
per altres retorns...
(Consol Vidal Riera) Girona
Douz-2010- i vaig retornar!!!
Fotografia :Rafik Tliba
Exiliada del teus ulls
comtemplo com es dissol
l'adob que cubreix l'oasis
que va embastant amb la pausa,
de les hores baixes de la tarda,
les ombres que portaran l'encís
de la nit sota el vel de l'incògnita
per altres retorns...
(Consol Vidal Riera) Girona
Douz-2010- i vaig retornar!!!
Fotografia :Rafik Tliba
Un altre dels poetes que ens acompanyarà el dissabte dia 19 de setembre a POESIA A LA FRONTERA, es l’amic Pep Panosa Jardiner de Sentiments, aquí teniu un dels seus poemes:
LA VIDA EN ESCACS
Em guardo per mi totes les jugades
pentinades en l'escaquer de la vida,
tant sol per no recaure altre volta
en el previsible "mate del pastor".
(PeP Panosa) Girona
Un altre dels poetes que ens acompanyarà el dissabte dia 19 de setembre a POESIA A LA FRONTERA, es l’amic Ramon Palma Herrera aquí teniu un dels seus poemes:
“Ruedas de madera y hierro
giran y giran
calle abajo, calle arriba
sin rumbo,
sangrando en cada esquina,
arrancando a jirones miedos inducidos
por el mismo movimiento giratorio.
Un grito desde el vientre del río
despierta al miedo,
enloquece la cuerda
en la que cuelga el entendimiento.
Ruedas de madera y hierro,
atrapadas en alas de mariposas sordas,
¿que peligro veo y niego?
si mis ojos no lloran,
si mi cuerpo sonríe,
¿Porqué sangra mi corazón en cada esquina?”
(ramon palma herrera) Figueres
Aquest dissabte tindrem amb nosaltres el multiinstrumentista de la Catalunya Nord Maties Mazarico (Millars (Rosselló), que acompanyará els poemes recitats pel poeta també de la Catalunya Nord, Joan Pere Sunyer.
Avui us fem arribar un tast de la música del Josep Costa Vila https://www.facebook.com/josep.costavila?fref=ts, que sonarà el dia 19 de setembre a POESIA A LA FRONTERA.
Us deixo l'enllaç al blog de l'amic Joan Pere Sunyer (Clairà), que també serà amb nosaltres a POESIA A LA FRONTERA el dia 19 de setembre.
Ve de la Catalunya Nord, trencant fronteres!
Al seu blog diu:
3 set. 2015
Poesia a la frontera
Que té fronteres la poesia? Potser trobarem resposta quan ens trobarem el propvinent dia 19 de setembre a Colera a iniciativa de n'Àngela Clos.
Per un altre cantó, jo, personalment, amb aquesta avinentesa, ja he trobat resposta a la qüestió de saber si els amics serveixen per a alguna cosa... si tant és que me l'hagi mai feta!
http://apsipars.blogspot.com.es/
També ens acompanyarà l'amic Enric Puigsegur (Girona), amb la seva flauta travessera
Us presento l'Àngel Carbonell (Terrassa) i un tast de la seva poesia. El dissabte dia 19 de setembre estará a Colera recitant a POESIA A LA FRONTERA.
CONSTANT L'ESCUMA. TANKA
constant l'escuma
enderroca la força
somni de sorra
la platja se n'amara
humida però eixorca
(Àngel Carbonell) Terrassa.
Autora del blog
La sinceritat somou un cor
que no sempre vol ser sincer,
enganys lluents ens porten
a camins potser no desitjats.
Cerquem les preguntes,
el sol respon,
el cor s’eixampla,
camins boirosos
sobtadament el trenquen.
De nou la sinceritat
somou el cor ara trencat.
(Àngela Clos) Matarò
L'ESPAI CULTURAL CARLES BROS (COLERA)
Us animeu a traspassar la frontera de la pell?
Ens trobarem el dissabte dia 19 de setembre a
Colera. Junts farem una vetllada on les paraules seran rierols d’aigua, la musica els peixos i tots
nosaltres el mar sense fronteres.
La Galeria Carles Bros a Colera
obre les seves portes a una nit de poesia i música.
A l’entorn màgic d’un antic trull d’oli, espai
que es converteix en flaire d’art pels quatre costats amb l’escultura, la música,
la pintura i la paraula.
Hi seran llegint o recitant els seus poemes: Àngel Carbonell,
Àngela Clos,
Consol Vidal
Joan
Pere Sunyer (Catalunya Nord)
Jordi Guardans
PeP Panosa
Ramón
Palma.
Posaran la seva musica: Enric
Puigsegur (flauta travessera)
Josep Costa Vila (Hang)
Maties Mazarico (diversos instruments)
De tu a tu tots serem aigua traspassant
fronteres!!!!
Lloc: Estudi Carles Bros
C/Francesc Ribera,
17496 Colera (Alt Empordà)
Hora: 18.30h
Qui vulgui quedar-se a sopar amb els poetes,
haurà de fer la reserva abans del dimarts dia 15 de setembre a:
broscarles@gmail.com o al telf. 669884934
Preu: 22 €
Dades d’interès:
Ajuntament de Colera http://www.colera.cat/
Renfe: http://www.renfe.com (Colera disposa
d’abaixador, no tots el trens hi tenen parada)
Càmping Sant Miquel Bungalows http://www.campingsantmiquel.com/
Hostal Mon Mercè http://www.hostalmontmerce.com/
Hostal Tots Som Pops http://www.totsompops.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada