878/

                   Es dilueix impregnat de presències
                   triades sols per l’ànima habitada,
                   ella és Via Làctia, riu volador de llums,
                   on la nit es fa molt clara i l’albor,
                   violència de neta Pau blanca.

                   És el dia de ser sense sentir
                   o potser el gran dia de sentir i no ser?

                   I tot se l’hi esdevé camí de riu,
                   juganer rierol d’aigua amb gust
                   de moll  de l'os tocat, de la mel del Tot.
                   I lliure s’abraça al  polsim d’albada.

Imatge:Tokujin Yohioka.