Li pendolava la pregunta
en el passadís
en el passadís
infinit de les estones.
Les ulleres a la tauleta,
no fos el cas
que massa claror
filés prim
les hores del pensament.
Sabia
Sabia
que els peus
feien camí
només si era fidel
i puntual
amb l’arc de Sant Martí.
Era llavors,
que amb els peus
despullats de certeses,
tremolava pel riu fred
i lliscós de les estones.
Filava la pregunta,
el passadís pendolava mut.
Imatge: Kile Thompson
Imatge: Kile Thompson