Voregem de puntetes els dies
de daurats i oblidats sons,
difuminades per lluentons
les flassades destorben.
Carrers de silents, sorollosos
aixopluguen ànimes perdudes
en el si esmaperdut d’un mateix.
Cap somni a la vorera dels records.
Tot ressona a l’oblit de mans plenes,
en llums de guspires i fredors buides.
Camins de flassades sense ulls, amb forats
de vidre, avui, clarobscurs efímers.
imatge: Jessica Chabert
