dilluns, 10 de novembre del 2014

597



Trastejar de gots nocturns
esmorteïen les veus opaques.
Tendres estels respiraven la mort
entre el degoteig de sangs
que bullien dins d'alçats bocois.
Paraules regades de silencis,
plor pel germà de sang.
Pels nous estels
les distàncies eren curtes,
ressò de tambors,
glopades d'esglaiats futurs.
Llibertats clandestines
els penyoraven l'oïda,
i clandestins s'adormien
i ebris de flaires somiaven
batalles de llibertat.
®Àngela Clos 2014/24/09/2017


imatge:gimescuandomemirasalosojos.blogspot.com