Guardarem
la teva rialla engrescadora
dins les ones d’un calaix,
per obrir-lo i escampar-les
quan tinguem ganes de plorar.
TU Tatiana,
no ens ho permetries.
imatge:www.ara.cat
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...