Amputats
els sentits
de “jocs” compartits
opacs silencis dels mots;
s'albiren realitats
en nous estels de nits clares,
un dolç xiuxiueig parla
en clarors
d’immenses llunes
transparents.
imatge:bolg.enfemenino.com
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...