dimarts, 30 de juny de 2015

S8






 
                                 En l’instant
                                 de mirar-nos
                                 tremolà
                                 la pell.
                                 En l’instant
                                 de respirar-la
                                 omplirem
                                 càntirs.
                                 I
                                 amarats
                                 d’instants
                                 beguérem
                                 d’encesos
                                 brocs salats.
                                 Instants!!!

Imatge: Carolina Vilches Monzón

dilluns, 29 de juny de 2015

S7



                    Seguint el fil de les teves
                    fantasies volo sense ales
                    gaudint de l’alè intocable.






Imatge:museoimaginado

dissabte, 27 de juny de 2015

S6




                                       No és fosc
                                       i no se li veu
                                       la cara a la nit.
                                       Cares bessones,
                                       fan repàs
                                       dels que arriben,
                                       no han estat
                                       convidats
                                       ni a dir
                                       ni a escoltar.
                                       Tossuts i volàtils
                                       prenen el seu lloc
                                       al jardí oblidat,
                                       les seves cares
                                       ara dolces,
                                       somriuen
                                       al record
                                       aspre i antic,
                                       contraposat
                                       paper de vidre.
                                       Tot és fluid
                                       rere el reflex
                                       on res
                                       entela la nit.
                                       Les cares
                                       es fonen,
                                       miren,
                                       callen,
                                       escolten,
                                       somriuen.
                                       Albira la son
                                       al jardí
                                       ara desert,
                                       no és fosc
                                       i no se li veu
                                       la cara a la nit. 




Imatge Georgi Matevosjan





divendres, 26 de juny de 2015

S5



               El crit sense estridències, mut,
               és paraula sense tinta en l'ofec
               on el tempo inconscient no té
               ordre ni concert, sols ressona.

               Degoter en l'onada de cada dia
               l'horari és ben definit i pautat
               en dolç bes manllevador d’estels
               a hores fluid insomne del llit marí.

               Es pot palpar mut i a contracor
               el que les onades ens apropen.
               Alat i efímer vola el gest proper,
               gest sense tinta que sols acarona.





 Imatge: Barbara Bezina "Sèrie transmutació"

dijous, 25 de juny de 2015

S4



 


                                      Per tu
                                      tinc
                                      guardats
                                      mil
                                      bocinets
                                      de mi.
                                      La clau
                                      de l’instant
                                      sense
                                      presses
                                      farà
                                      l'encaix.
                                      Ens sabem.
                                      Som

                                      eternitat
                                      d’instants
                                      per volar.


Imatge de la xarxa


dimarts, 23 de juny de 2015

S3




                             No enyoro bombolles ni revetlles,
                             les hores són polsims alats, regals
                             d’hores bessones sense calendari.
                             Abraçades de Blaus  impalpables.

                             L’enyor no té marca matemàtica
                             si l'esborrem del calendari imposat,
                             l’enyor és l’alè teixit de l’abraçada,
                             en llibre escrit a la pell de l'instant.

                             Pinzellada d’amor de l'u al trenta-u,
                             del gra de sorra a l’aigua, del núvol
                             al sol, de la pluja al glaç del groc al
                             Blau, pas a pas, palp a palp. L’instant.

                             No enyoro bombolles ni revetlles
                             les hores són polsims alats, regals
                             d’hores bessones sense calendari.
                             Pluja d'instants de pells abraçades.




Imatge de la xarxa

S2






                        Confosa nit

                        d’alegres solituds,

                        d’ànimes companyes.
                        Nit de cendres antigues,

                        bressol d'un nou bateig.



                        Ets nit pagana

                        si emmudeixes

                        goles i ulls?

                        Les mirades es perden

                        en el vol de guspires
                        i canten corals

                        als estels de nit.

                        I et fas fort.


                        La nit és màgica,

                        de fades, bruixes i  foc.
                        A flor de pell

                        el pensament mut

                        es fa silenci.

                        Es neguen els ulls

                        en degoter de vena,

                        els cristalls

                        que n’alimenten

                        l'esperit són  foguera.


                        Les flames de la nit

                        s'enlairen i t'embolcallen,

                        t'embruixen l’ànima.

                        I la nit es fa bressol,

                        pagà renovador
                        de vides que ballen.






 Imatge: Veins carrer Sant Joan de Matarò


dilluns, 22 de juny de 2015

S1





                              Sé que em saps
                              braç del  camí.
                              Feliç, et sé braç.



Imatge: de la xarxa

dissabte, 20 de juny de 2015

878/




                   Es dilueix impregnat de presències
                   triades sols per l’ànima habitada,
                   ella és Via Làctia, riu volador de llums,
                   on la nit es fa molt clara i l’albor,
                   violència de neta Pau blanca.

                   És el dia de ser sense sentir
                   o potser el gran dia de sentir i no ser?


                   I tot se l’hi esdevé camí de riu,
                   juganer rierol d’aigua amb gust
                   de moll  de l'os tocat, de la mel del Tot.
                   I lliure s’abraça al  polsim d’albada.





Imatge:Tokujin Yohioka.

divendres, 19 de juny de 2015

877





La finestra s’obre al tall del glaç,
a pit descobert, al glaç de l’aire.
Noves sagetes de neu fan degoter
per antics xaragalls, per cicatrius
que són tresors d’un vaixell musculat.
La finestra oberta a pit descobert, al glaç,
no es tanca a l'aire de noves cicatrius,
 a les sals que són batecs de més batecs
i fa via cap a un (v)bell mar de blaus.
Imatge: Jeremy Miranda.

dimecres, 17 de juny de 2015

6/N



                          
                       Al passadís aliè
                       la cortina de colors
                       ara se li fa amiga.
                       Joc de cuit amagar
                       de pors encongides.
                       Quatre passes són
                       anelles de xerinola
                       amiga que li llencen
                       colors de confits.
                       A poc a poc se li
                       desfan a la boca.
                       Els ulls de demà
                       ben oberts, ara
                       minuts de gaudi.
                       Demà...

Pintura: Hilke MacIntyre

876 De xerrameca amb les neurones.




  La nostra força rau 
a poder ser pintors
 del nostre temps 
amb el pinzell de la memòria.



Imatge:Artpeoplegallery.

dimarts, 16 de juny de 2015

5/N




                             Es passeja
                             per l’hora
                            tèbia i amiga
                            dels núvols
                            suspesos.
                            Companys
                            de la llar buida
                            són confidents ara
                            a cau d’orella.
                            Són pals de paller,
                            que fan d’aturador 
                            sense resposta
                            en  l’horitzó
                            de l’hora tardana.
                            Demà? 


Pintura: Hilke MacIntyre

dilluns, 15 de juny de 2015

875



 
        Encesos
        en un nou
        martiri,
        fan el miracle
        en la nit dels esvorancs.
        A besades,
        dits presos
        ferits
        de sal,
        claudiquen
        en la mort dolça
        de la son.

Imatge: Arte Adam Martinakis

diumenge, 14 de juny de 2015

874

        Es repleguen els dits
        al sobreeixit de l'onada,
        vessant el foc salat,
        esmes, besen l’abisme.

Imatge de la xarxa.

divendres, 12 de juny de 2015

4/N Prismes oberts.




                         L'hi són els carrers
                         llar amiga, també
                         la descoberta llavor
                         de roselles noves
                         a la son. Es reparteix
                         l’alegria d’una sabata
                         a l’altre, arrossegant
                         els peus per la buidor.
                         Això és l’avui.
                         Demà?


Pintura: Hilke MacIntyre

dijous, 11 de juny de 2015

3/N Prismes oberts.




                              El puny retruny.
                              De rebot dues
                              ànimes tendres
                              a la porta del
                              silenci. Camí
                              neguitós,
                              aixopluc de
                              paraules amigues.
                              Mans lligades de
                              mirades incrèdules
                              són les ànimes
                              dels infants.
                              Demà?

Pintura: Hilke MacIntyre

dimecres, 10 de juny de 2015

2/N Prismes oberts.





                      Qui decideix
                      no són els ulls
                      avui petits,
                      esporuguits.
                      La veu del gest diari
                      en fa la revolució
                      de rebel·lia indefensa.
                      Regalims 
                      sense llàgrimes
                      ajacen avui
                      un cor valent.
                      Demà?

 Pintura: Hilke MacIntyre

dimarts, 9 de juny de 2015

1/N Prismes oberts.






                               L’has vis just avui?
                               Els ulls antics, record
                               En blanc i negre conegut.
                               L’has vist just avui?
                               És carn de sageta
                               Ferida que es rebel·la.
                               L’has vist avui?
                               I s’ha fet present.
                               L’esguard a l’aguait
                               Del que serà, al vent.
                               Mut silenci d’espera.
                               Demà?


Pintura: Hilke MacIntyre