Sempre... potser qualsevol juny,
ho senten les ànimes al caliu
de qualsevulla guspira llunyana.
Les que no són brases presoneres,
pacients, s’abracen a l’ara,
i saben del moment ja vist,
del viscut, i del cel tocat.
Imatge: de la xarxa
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...